From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean Rous (Prada de Conflent, 24 de novembre del 1908 - Perpinyà, 21 de febrer del 1985) va ser un advocat, periodista i escriptor nord-català. Trotskista durant un temps, participà en la vida del POUM.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 novembre 1908 Prada (Conflent) |
Mort | 21 febrer 1985 (76 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Activitat | |
Ocupació | advocat, polític |
Partit | Partit Socialista de França Partit Socialista Obrer i Camperol Secció Francesa de la Internacional Obrera Parti Ouvrier Internationaliste |
Família | |
Cònjuge | Maria Rous (1938–) |
Va estudiar Dret, com el seu oncle Joseph Rous, diputat del 1932 al 1942 i Conseller general del 1931 al 1955. Establert a París, hi va fundar, juntament Ludovic Massé, Horaci Chauvet i Joseph Delteil la revista Les 2 magots; anteriorment, a la seva Prada natal ja hi havia creat una revista L'avant-garde. Esdevingué adjunt parlamentari del seu oncle diputat i creà el comitè pacifista "Amsterdam-Pleyel" per la victòria del socialisme a Europa. En el període 1934-1939, Rous va ser persona de la confiança de Lev Trotski, a qui acompanyà al seu exili a Noruega i de qui en fou advocat. Fou enviat per aquest a Espanya, on conegué Andreu Nin i fou present en la fundació del POUM. De tornada a París el 1940, el 1941 s'hagué d'amagar a Catllà[1] al Conflent, després de ser condemnat[2] a sis mesos de presó. Després de la guerra passà breument per la SFIO, d'on en sortí el 1948, participà en el RDR i estigué en la fundació (per escissió) del PSA i en la del PSU.
Durant un temps assessorà el president senegalès Senghor (a qui havia conegut a la SFIO, amb qui havia fundat el "Congrès des peuples contre l'impérialisme" el 1948 -Rous en fou Secretari General- i amb qui havia participat en l'efímera vida del RDR). Posteriorment s'establí a Menton el 1968 i es feu franc-maçó. Durant cinc anys va ser membre del comitè director del PS (1973-1977). El 1976 tornà al Rosselló, a Perpinyà, i als anys 80 treballà per la defensa de la regió catalana. Fou president d'honor de la Unió per la Regió Catalana. i en les seves darreries publicà[3] Rennaissance et mission de la catalanité (1991), un testament polític on reivindicava el ple reconeixement de la identitat catalana pels poders públics.
Publicà diversos llibres de temes polítics i de la descolonització. També feu articles per a Franc-Tireur, Esprit, Les temps modernes, La tribune des peuples, Vingtième siécle. A Pià hi ha un col·legi amb el nom Jean Rous [4] En morir Rous, Senghor en digué:
« | Avui l'Àfrica entera es reuneix per retre homenatge a Jean Rous, el militant socialista, però també l'escriptor, l'humanista de la civilització universal | » |
— The Federalist (1986) [5] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.