Jesús Maria Bellido i Golferichs
metge català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jesús Maria Bellido i Golferichs (Barcelona, 22 de novembre de 1880[1] - Tolosa de Llenguadoc, 1952) fou un metge català.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1880 Barcelona |
Mort | 1952 (71/72 anys) Tolosa (França) |
President Societat Catalana de Biologia | |
1919 – 1919 ← August Pi i Sunyer – Ramon Turró i Darder → | |
Activitat | |
Ocupació | metge |
Membre de |
Fill de José María Bellido Echevarría natural d'Antequera i de Montserrat Golferichs i Losada de Barcelona filla del metge Macari Golferichs i Coma. Nebot de Macari Golferichs i Losada.
Llicenciat en medicina el 1902 a Barcelona i doctorat a Madrid el 1906. Format com a metge a l'ombra del doctor Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol.[2]
Exercí com a catedràtic de Fisiologia a les universitats de Saragossa (1914) i Granada (1918), per accedir més tard a la càtedra de Farmacologia i Terapèutica de la Universitat de Barcelona (1929). Fruit de la seva col·laboració amb August Pi i Sunyer, fundà l'Institut de Fisiologia.[2]
Fou membre de la Societat de Biologia de Barcelona, de la qual arribà a ésser-ne president (1919-1920). Col·laborà en l'organització dels congressos de metges catalans de llengua catalana i en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Implicat de sempre en la creació de noves institucions educatives, el maig de 1938 s'integrà al Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU).[2]
Membre d'Acció Catalana Republicana i catòlic actiu, fou nomenat per Negrín Comissari de Cultes del Govern de la Segona República Espanyola (desembre de 1938). El 1939 emprengué el camí de l'exili i fou acollit professionalment a la Universitat de Tolosa de la mà del professor Soulà, amb el qual mantenia una intensa relació professional de feia anys.[2]
Participà en l'organització de múltiples iniciatives educatives i d'inserció laboral dels exiliats republicans, en especial, en relació al col·lectiu de mestres i metges. Fou principal inspirador i presidí l'Agrupació de Metges Catalans pro Renovació de la Medicina. Col·laborà al manteniment de les activitats polítiques d'Acció Catalana Republicana a l'exili, participant en el seu primer congrés (1944) i esdevenint-ne membre del Consell Executiu. Publicà en diverses revistes de l'exili com ara "Revista de Catalunya", "Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials" i "Foc Nou".[2]