From Wikipedia, the free encyclopedia
John Scott Haldane (3 de maig de 1860-15 de març de 1936) va ser un filòsof i biòleg britànic.
(1910) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 maig 1860 Edimburg (Escòcia) |
Mort | 15 març 1936 (75 anys) Oxford (Anglaterra) |
Formació | Universitat d'Edimburg Edinburgh Academy Dragon School Oxford |
Tesi acadèmica | Methods of investigating quantitatively the heat production and the respiratory exchange of material in animals (en) (1889 ) |
Activitat | |
Ocupació | inventor, filòsof, fisiòleg, metge |
Ocupador | Universitat d'Oxford |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Louisa Kathleen Trotter (1891–valor desconegut) |
Fills | John Burdon Sanderson Haldane, Naomi Mitchison |
Pares | Robert Haldane i Mary Elizabeth Haldane |
Germans | Elizabeth Sanderson Haldane Richard Haldane William Haldane |
Premis |
John Scott Haldane es va oposar al mecanicisme i va defensar la irreductibilitat dels fenòmens teleològics (adaptació i regulació fisiològica) que apareixen al món viu. D'inspiració neohegeliana, Haldane defensa que en els sistemes vius les parts estan determinades tant en la seva acció recíproca com en si mateixes:
Les recerques fisiològiques de J. S. Haldane es van orientar a desenvolupar el principi de Claude Bernard pel qual l'organisme tendeix a mantenir constant la composició del seu "mitjà intern". En els seus estudis entorn de la respiració, Haldane va distingir els processos de coordinació fisiològica que tendeixin a mantenir constant la concentració del grau d'alcalinitat a la sang. També va ser el 1908 el precursor de les primeres taules de busseig amb aire comprimit, en les quals es descriu el procés d'absorció del nitrogen per l'organisme en respirar-lo a altes pressions, avui dia aquestes taules resulten imprescindibles per evitar que els bussos sofreixin la síndrome de descompressió o malaltia descompressiva.
L'any 1934 li fou concedida la medalla Copley.
El principal hereu de la concepció filosòfic-científica de J. S. Haldane va ser el psiquiatre alemany Adolf Meyer-Abich.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.