3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 242 dies per finalitzar l'any.

Aquest article tracta sobre el dia de l'any. Si cerqueu l'obra de Francisco de Goya, vegeu «El tres de maig».

<<	Maig 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1327, Barcelona: S'inaugura el Monestir de Pedralbes, impulsat per la reina Elisenda de Montcada, amb la consagració de l'església de Santa Maria.^[1]
• 1462, Salvatierra, Regne de Navarra: Joan el Gran i Lluís XI de França s'hi reuneixen per començar a negociar el que acabarà sent el tractat de Baiona.^[2]
• 1812, Mataró: durant la Guerra del Francès, les tropes del general Luís de Lacy intenten prendre la vila amb l'ajut de la flota britànica, però, són rebutjades pels francesos.^[3]
• 1837, Benicarló, Baix Maestrat: els carlins aixequen el setge de Benicarló de 1837 després que els liberals rebessin reforços durant la Primera Guerra Carlina.
• 1871, Barcelona: l'Ajuntament hi instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa.
• 1930, Barcelona: fundació de la Federació Catalana de Patinatge.
• 1937, Barcelona: Fets de maig, revolta anarquista reprimida pel govern.^[4]
• 1939, València: desfilada militar, anomenada Desfile de la Victoria, presidida per Franco per commemorar la conquesta de la ciutat.
• 2011: El diari La Vanguardia instaura la seva versió catalana, però no en l'edició digital, que es manté únicament en castellà.
• 2023: El Lluçanès es converteix en la 43a comarca de Catalunya.^[5]

Resta del món

• 1211, La Vaur, Comtat de Tolosa: Saqueig de la vila de La Vaur per part de les tropes de Simó de Montfort després de dos mesos de setge.
• 1216, Roma (Estats Pontificis): el papa Innocenci III confirma l'orde dels Germans de la Santa Creu, fundat pel beat Teodor de Celles.
• 1494, Jamaica: Cristòfor Colom arriba per primera vegada a aquesta illa.
• 1815, Tolentino, Regne de Nàpols: final de la batalla de Tolentino, que es va lliurar sobre el 2-3 de maig. Va ser una batalla decisiva en la guerra napolitana, batalla pel Napoleònic Regne de Nàpols Joachim Murat per mantenir el tron després del congrés de Viena.^[6]
• 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: Patrick Pearse, Thomas MacDonagh i Thomas J. Clarke són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.^[7]
• 1937, Nova York, EUA: Allò que el vent s'endugué), novel·la de Margaret Mitchell guanya el Premi Pulitzer.
• 1977, Espanya: El govern espanyol legalitza el PSUC.
• 1979, Londres, Regne Unit: Margaret Thatcher guanya les eleccions al Parlament del Regne Unit. Per primer cop en la història del país, una dona ocupa el càrrec de Primer Ministre.

Naixements

Països Catalans

• 545, València: Joan Baptista Vives, jurista, diplomàtic i mecenes, fundador del Pontifici Col·legi Urbanià de Propaganda Fide^[8]
• 1854, Palma, Mallorca: Joan Alcover, poeta en mallorquí^[9]
• 1856, Calaf, l'Anoia: Alexandre de Riquer i Ynglada, intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta.
• 1894, Barcelona, Barcelonès: Miquel Llor i Forcada, escriptor català^[10]
• 1900, els Prats de Rei: Rosa Obradors i Rovira, pedagoga catalana^[11]
• 1914, Barcelona, Barcelonès: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el Segle d'or espanyol i El Quixot^[12]
• 1935, Tremp: Jordi Mir i Parache, lingüista, escriptor i activista cultural català.
• 1950, Utiel, Plana d'Utiel: Gabriel Albiac, filòsof i escriptor valencià.
• 1953, Barcelona: Dolors Nadal i Aymerich, advocada i política catalana.^[13]
• 1958, Barcelona: Carme Jordi, científica i astrofísica catalana.^[14]
• 1975, Xàtiva, la Costera: Ximo Cerdà, professor, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
• 1993, Terrassa: Andrea Ros, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.

Resta del món

• 1469, Florència, República de Florència: Nicolau Maquiavel, filòsof florentí^[15]
• 1678, Tenerife, Espanya: Amaro Pargo, corsari espanyol
• 1713, París, Regne de França: Alexis Claude Clairaut, matemàtic francès^[16]
• 1737, comtat d'Antrim, Irlanda del Nord: George Macartney. Primer ambaixador britànic a la Xina^[17]
• 1761, Weimar, Saxònia, Alemanya: August von Kotzebue, dramaturg alemany^[18]
• 1826, Estocolm, Suècia: rei Carles XV de Suècia^[19]
• 1839, Remscheid, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Johannes Fastenrath, escriptor i hispanista alemany^[20]
• 1849, Pforzheim, Alemanya: Bertha Benz, pionera alemanya de l'automoció^[21]
• 1873, Molde, Noruega: Nini Roll Anker, novel·lista i dramaturga noruega
• 1876, Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany
• 1886, Rouen, Normandia, França: Marcel Dupré, compositor francès^[22]
• 1891, Kíev, Imperi Rus: Mikhaïl Bulgàkov, escriptor^[23]
• 1892, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic britànic i Premi Nobel de Física de l'any 1937^[24]
• 1896:
  • Atenes: Helena de Grècia, reina de Romania (1940, 1947)^[25]
  • Whitefield, Gran Manchester: Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates^[26]
• 1898, Kíev, actual Ucraïna: Golda Meïr, política israelita.^[27]
• 1902, Guebwiller, Alsàcia, Imperi Alemany: Alfred Kastler, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1966 ^[28]
• 1903:
  • Tacoma, estat de Washington, EUA: Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc ^[29]
  • Providence (Rhode Island), EUA: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
• 1910, Sant Petersburg: Olga Bergholz, poetessa soviètica
• 1913, Independence (Kansas), EUA: William Inge, dramaturg i guionista de cinema nord-americà.^[30]
• 1918: Annelise Pflugbeil, professora i clavecinista alemanya.
• 1919, Nova York, EUA: Pete Seeger, cantautor i activista polític nord-americà ^[31]
• 1921, Ailey, Geòrgia, EUA: Sugar Ray Robinson, boxador nord-americà.^[32]
• 1930, Blaton, Bèlgica: Luce Irigaray, filòsofa, lingüista i psicoanalista, referent del feminisme francès.^[33]
• 1933:
  • Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà^[34]
  • Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà i Premi Nobel de Física de l'any 1979.^[35]
• 1934, Alexandria, Egipte: Giuseppe Mustacchi, conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, cantautor francès d'origen greco-egipci^[36]
• 1937, Rio de Janeiro, Brasil: Nélida Piñón, escriptora brasilera, periodista, editora i professora.^[37]
• 1938, South Shields, Anglaterra: Lindsay Kemp, ballarí, actor, mestre, mim i coreògraf anglès^[38]
• 1942,
  • L'Illa de Sòrga: Christiane Ziegler, egiptòloga francesa, ha treballat al departament d'antiguitats egípcies del Museu del Louvre.
  • Praga: Věra Čáslavská, gimnasta artística txeca, guanyadora d'onze medalles olímpiques^[39]
• 1950, Casablanca, Marroc: Elvira Navares, il·lustradora que conreà la tècnica del pastitx
• 1951, Leningrad, URSS: Tatiana Tolstaia, notable escriptora russa moderna.^[40]
• 1961, Silvan, Turquia: Leyla Zana, política turca d'origen kurd, activista dels drets humans; ha estat membre del Parlament turc.
• 1966, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i entrenador gallec.
• 1975, Knoxville, Tennessee: Christina Hendricks, actriu nord-americana.
• 1990, Bucarest: Alexandra Cadanţu, tennista romanesa.
• 1991, Londres: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica

Necrològiques

Països Catalans

• 1885, Màlaga, Andalusia, Espanya: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià
• 1955, Barcelona: Josep Maria Junoy i Muns, periodista, poeta i dibuixant català^[41]
• 1973, València: Amparo Martí, actriu teatral valenciana^[42]
• 1984, Barcelona: Glòria Bulbena i Reig, activista cultural catalana i escriptora^[43]
• 2003, Alcorcón, Espanya: Queta Claver, actriu i vedette valenciana^[44]
• 2016, Barcelona: Mey Hofmann, destacada cuinera catalana ^[45]
• 2017, Barcelona: Enric Tous i Carbó, arquitecte català ^[46]
• 2021, Barcelona: Roser Agell i Cisa, pintora, dibuixant i gravadora catalana ^[47]

Resta del món

• 1211, La Vaur, Comtat de Tolosa: Guirauda de Laurac, noble del Llenguadoc i figura emblemàtica de la resistència occitana durant la Croada albigesa.
• 1598, Ferrara: Anna Guarini, cantant italiana del Renaixement, del concerto delle donne.^[48]
• 1616, Stratford-upon-Avon, Regne d'Anglaterra: William Shakespeare, dramaturg anglès (correspon al 23 d'abril del calendari julià vigent en aquella època).^[49]
• 1620, Macau, Xina: Sabatino de Ursis, jesuïta italià, matemàtic i astrònom, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia Ming^[50]
• 1704, Salzburg, Arxiducat d'Àustria: Heinrich Biber, compositor i violinista austríac^[51]
• 1758, Roma, Estats Pontificis: Benet XIV, Papa de Roma^[52]
• 1764, Versalles: Elisabet de França, membre de la família reial executada en el marc de la Revolució Francesa^[53]
• 1839, París, França: Ferdinando Paër, compositor parmesà ^[54]
• 1856, París, França: Adolphe Charles Adam, compositor, pianista i crític de música francès^[55]
• 1974, Marsella: Andrée Turcy, actriu i cantant francesa^[56]
• 1987, el Caire, Egipte: Dalida, cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire^[57]
• 1995, Mèxic: Francisco Moreno Capdevila, artista mexicà d'origen català, més conegut pel seu gravat i altra obra gràfica^[58]
• 1997, Múrcia, Espanya: Narciso Yepes, guitarrista espanyol^[59]
• 2006, Zúric, Suïssa: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès, membre fundador del moviment artístic Cobra^[60]
• 2014, Chicago, EUA:: Gary Becker, economista i professor universitari estatunidenc^[61]
• 2020, Chichester: Selma Huxley, historiadora canadenca que estudià la història balenera del País Basc al Canadà al s. XVI^[62]

Festes i commemoracions

• Fires i Festes de la Santa Creu, a Figueres (Alt Empordà).
• Festa Major de la Santa Creu de Cabrils, a la comarca del Maresme
• Dia de la Creu de Santa Cruz de Tenerife.
• Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
• Onomàstica: Sant Felip apòstol; sant Jaume el Menor apòstol; sant Jaume el Just; Juvenal de Narni, bisbe; Teodosi de Kíev, abat; sant Alexandre I, papa; sant Pasqual de Tormellas, prevere; beat Estanislau de Kazimierz, canonge; venerable Juana de la Cruz Vázquez, franciscana; servent de Déu Istifan al-Duwayhi, bisbe maronita, fundador de l'Orde Libanès Maronita.