Jordi Vilaprinyó Del Perugia
professor, compositor i i pianista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi Vilaprinyó Del Perugia (Barcelona, 6 d'octubre de 1953) és un pianista, professor i compositor català.[1] Ha gravat diversos discos per als segells discogràfics Copland, Etnos, Ars Harmónica i Roland.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 octubre 1953 (70 anys)
Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | empresari, pianista, compositor, professor de piano |
Ocupador | Conservatori Municipal de Música de Barcelona Escola Superior de Música de Catalunya |
Gènere | Sardana |
Instrument | Piano |
Lloc web | vilaprinyo.com |
Es va graduar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on obtingué diversos premis d'honor.[1] Els seus mestres van ser Maria Teresa Balcells i Llastarry i Sofia Puche de Mendlewicz, que contribuïren a ampliar els seus coneixements juntament amb Monique Deschaussées, Albert Attenelle, Rosa Sabater, Ramon Coll, Luiz de Moura i Josep Colom.[1] En el camp de la música de cambra, ha actuat amb el tenora Jordi Figaró a Sant Petersburg, amb qui també gravà el disc titulat Passió per la tenora, amb obres originals per a tenora i piano.[3] Ha enregistrat un disc amb la primera gravació de les sonates inèdites del compositor Carles Baguer (1768-1808), editat per la casa Etnos de Madrid.[4] Com a solista, participà de l'estrena del Concert per a piano i orquestra Auguris de Francesc Taverna-Bech, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[5]
Ha musicat poemes de poetes catalans com L'Evangeli del vent, amb textos d'Agustí Bartra,[6] o bé Diumenge, de Joan Maragall,[7] així com d'altres de Salvador Albert i Joan Salvat Papasseit. Ha fet arranjaments sobre obres de mestres com Johann Sebastian Bach, Salvador Brotons, Albert Guinovart i Eduard Toldrà. Les obres per a cobla tornen el protagonisme al tible, la tenora, el fiscorn o el flabiol.[8][9] El 2014, va publicar Fent equilibris, per a flabiol solista i cobla, obra d'encàrrec per al Memorial Joaquim Serra.[10]
El 1970, va ser un dels fundadors del grup de rock progressiu Gòtic,[11] amb un únic disc, Escenes, publicat el 1978,[12] que participà al Festival Canet Rock del mateix any.[13] El 2016, els Gòtic van enregistrar el disc Gegants i serpentines per micromecenatge a partir de gravacions que 36 anys abans no havien trobat cap editor.[11]
Va tocar el piano en la gravació original de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol (1975) de Jaume Sisa.[14]