Les Jornades de juny (de 1848) (francès: les journées de Juin) va ser un aixecament popular organitzat pels treballadors de França des de 23 juny a 26 juny 1848.[1] Va ser la resposta als plans de tancar el "Tallers nacionals" (Atelliers nationaux) creats en la Segona República Francesa per tal de proporcionar ocupació i ingressos als desocupats; tanmateix, només donaven sous baixos i treballs sense futur sense prou diners per a sobreviure.[2] La Guàrdia Nacional dirigida pel General Louis Eugène Cavaignac, va ser cridada per sufocar les protestes. La situació no va ser pacífica i més de 10.000 persones van morir o van resultar ferides, mentre que 4.000 insurgents van ser deportats a Algèria. Això va marcar la fi de les esperances d'una "República Democràtica i Social" ( République démocratique et sociale) i la victòria dels liberals sobre els republicans radicals.
| Tipus | rebel·lió  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 22 - 26 juny 1848 | ||
Antecedents
En aquella època França vivia un període de turbulènca política com va ser la Revolució de 1830 i la Revolució de 1848.[1] La Segona República Francesa va ser un període amb reformes democràtiques incloent el sufragi universal masculí. Els "Tallers Nacionals" van ser creats per a combatre la manca de feina. Per a finançar aquests tallers es van crear nous impostos impopulars.[3][4]
El 23 d'abril el poble francès va escollir una assemblea constituent moderada i conservadora i això va enervar els radicals de París. Els radicals van envair l'assemblea i va originar que la majoria conservadora tanqués els Tallers Nacionals i hi va haver tres dies de revolta violenta.[4]
Aixecament
El 22 de juny, el comitè del Comte de Falloux va emetre un Decret establint que els Tallers Nacionals s'haurien de tancar en tres dies i que les opcions d'aquests treballadors eren les d'ingressar a l'exèrcit, la tornada a la província d'origen o simplement l'acomiadament[2] La ràbia pel tancament es va incrementar després el fets dels dies de juny (oficialment del 24 al 26 de juny de 1848) van començar.[1] A París es van posar centenars de barricades blocant les comunicacions.[2] La Guàrdia Nacional es va enfrontar als manifestants.[2]
S'ha calculat que hi van intervenir uns 40.000 militars però el nombre d'insurgents era encara superior i van aconseguir armes de foc.[2]
Cap al dia 26 de juny es calcula que unes 10.000 persones van morir o van resultar ferides i a més 4.000 insurgents van ser deportats a Algèria. Després d'això es va abandonar les idees de Revolució.[1][2]
Seqüeles
Es va posar en marxa la Constitució francesa de 1848 on s'afirmava que el poder executiu ha de ser exercit pel President de la República i que la població hauria de triar a aquest president cada quatre anys.[5] La constitució establia una assemblea nacional de 750 membres escollits pels electors cada tres anys.[5] Després que es promulgués aquesta Constitució, es van celebrar eleccions i Lluís Napoleó Bonaparte va ser elegit. Després de quatre anys al poder, Bonaparte va organitzar un cop d'Estat, convertint-se així en l'emperador del Segon Imperi Francès.[1]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
