José María Otero de Navascués
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
José María Otero de Navascués (16 de març de 1907, Madrid - 9 de març de 1983, Madrid), marquès d'Hermosilla, va ser un físic i miliar espanyol especialitzat en el camp de l'òptica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 març 1907 Madrid |
Mort | 9 març 1983 (75 anys) Madrid |
President Junta de Energia Nuclear (en) | |
7 setembre 1974 – | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Es coneix per | Pare de l'energia nuclear a Espanya |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Físic i òptic |
Membre de | |
Premis Orde Civil d'Alfons X el Savi Orde d'Isabel la Catòlica Gran Creu del Mèrit Naval Orde del Libertador San Martín Legió d'Honor |
Va realitzar importants estudis en òptica geomètrica, física, fisiologia i energia nuclear. El 1942 va descobrir la miopia nocturna augmentant la visió en prismàtics i telescopis en un 66%.[1] D'altra banda, Otero pot considerar-se com el pare de l'energia nuclear a Espanya, ja que va ser president de la Junta d'Energia Nuclear des de 1958 fins a 1974. Durant aquest període es va crear el primer reactor espanyol, el reactor de la Moncloa (1958) i el 1969 la primera central nuclear espanyola, la José Cabrera. El 1965 va ser nomenat president de la Societat Europea d'Energia Atòmica i en el 1968 president de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. El 1968 va ser nomenat governador de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).