Josep Calvet Bellera
historiador català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965) és un historiador català, investigador membre del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida.[1] Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus.[1] És autor del guió dels documentals: Terra de frontera. Els Pirineus catalans entre dues guerres (1938-1945)[2] i Avions i aviadors de la Segona Guerra Mundial als Pirineus editats per la Universitat de Lleida.
Es reconegut com qui ha fet més per recuperar la memòria dels que fugien a través dels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial.[3] En aquest àmbit ha coordinat el projecte de creació del museu El Camí de la Llibertat inaugurat l'any 2007 a Sort i també ha estat assessor històric del projecte Perseguits i Salvats[4] impulsat la Diputació de Lleida per recuperar els camins de fugida pel Pirineu de Lleida de famílies jueves perseguides pel nazisme. Ha comissariat diverses exposicions sobre aquest mateix tema.[5]
Ha fet recerca sobre els pallaresos que van ser deportats als camps de concentració nazis. L'any 2020 va guanyar la 10a beca Mossèn Jesús Castells i Serra per dur a terme un treball sobre aquest àmbit.[6] Fruit d'aquesta recerca ha comissariat una exposició que recull les històries de vida de les divuit persones nascudes o residents al Pallars Jussà que van ser empresonats als camps de Mauthausen, Ravensbrück i Buchenwald.[7] També ha portat a terme la recerca sobre les sets persones originàries de les Valls d'Àneu deportades als camps de concentració nazi. L'obra va ser presentada a Espot en el marc de la 31 edició del festival Dansàneu.[8]
L'any 2022 va comissariar l'exposició Mauthausen: memorias compartidas sobre la trajectòria compartida entre republicans espanyols i jueus al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) que va estar oberta al públic al Centro Sefarad Israel de Madrid.[9] L'exposició també va poder-se visitar a l'interior d'una barraca del camp de concentració de Mauthausen.[10]
L'any 2023 va ser guardonat amb el premi Corona de Esther pels seus treballs de recerca i divulgació sobre el paper dels Pirineus com a lloc de fugida i refugi de refugiats de la Segona Guerra Mundial.[11][12]
Remove ads
Publicacions
Ha escrit els següents llibres:
- Les muntanyes de la llibertat. El pas d'evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944,[13] editat en castellà per Alianza editorial[14]
- Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida[15]
- Sort-Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme[16]
- La carta olvidada. Las gemelas separadas por el nazismo[17]
- Pallaresos deportats als camps nazis.[18]
- El campament militar de Mascarell (Toralla). La presència de l'exèrcit al Pallars després de la Guerra Civil[19]
És coautor dels següents llibres:
- Salàs de Pallars 1936-1939. Tres anys dins la història d'un poble. Virgili&Pagès, 1987. Conjuntament amb Manuel Gimeno. L'any 2023 va publicar-se una reedició ampliada d'aquesta obra.[20]
- La batalla del Pirineu: xarxes d'informació i d'evasió aliades al Pallars Sobirà, a l'Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial. Garsineu, 2011.[21] Conjuntament amb Annie Rieu-Mias i Noemí Riudor. Editat en francès per Le Pas d'oiseau.
- Barcelona, refugi de jueus (1933-1958). Angle editorial, 2015. Conjuntament amb Cristina García, Rosa Serra, Víctor Sörenssen i Manu Valentín[22]
- Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat. Angle editorial, 2016. Conjuntament amb Oriol Lujan.[23]
- Perseguits i Salvats. El Pirineu de Lleida: camins de llibertat i memòria del poble jueu. Diputació de Lleida, 2016.[24]
- Viatge a l'infern dels KL. Els deportats d'Àneu als camps de concentració nazis. Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 2022.[25]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads