Josep Francesc de Ferrer-Llupià i d'Ibáñez-Cuevas (Vic, 4 d'octubre de 1764 - Vic, 16 de juliol de 1826), també conegut com a Josep Francesc de Ferrer i de Llupià-Brossa,[2][3][4] fou baró de Savassona, senyor d'Esparreguera, d'Olost, de Cererols[2] i de Sau.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1764  Vic (Osona) |
| Mort | 16 juliol 1826 (61 anys) Vic (Osona) |
| Sepultura | Convent de Sant Domènec (Vic), capella de Sant Antoni[1] |
| Activitat | |
| Ocupació | baró |
| Membre de | |
Biografia
Fill i hereu d'Antoni de Ferrer i de Llupià-Brossa, baró de Savassona,[5] Josep Francesc de Ferrer fou un noble il·lustrat que va esdevenir acadèmic honorari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran a Madrid (1779) i tingué responsabilitats en la Junta de Comerç del Principat, les escoles de dibuix i de nàutica i les obres de la Llotja. També treballà per la construcció d'una escola de química i una d'arquitectura i en el projecte d'un nou port.[2]
El 1796, el baró va projectar la façana de la seva residència al carrer de la Canuda de Barcelona (vegeu Palau Savassona), que després va passar a la família Parellada.[6] Des del 1906 és la seu de l'Ateneu Barcelonès.[7]
El 1795, Josep Francesc de Ferrer fou l'encarregat de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic. Durant la Guerra del Francès, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, el 1808 va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya[8] –intervenint com a tal en accions destacades havent-se de desplaçar a Aranjuez–[9] i, el 1809, comissari de la Junta Central pel Regne de València (1809). Fou una figura molt destacada en les Juntes de Defensa Regionals i Nacional[10] creades contra les tropes de Napoleó a la Guerra del Francès.[3]
El 25 d'abril de 1804 es casà a Barcelona amb Maria Ramona Desvalls i de Ribes. Amb la seva mort sense descendència,[4] es va extingir el llinatge dels Ferrer, i els béns i possessions dels barons es van anar dispersant i acabant perdent-se.[8]
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
