Olost

Olost és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. El terme comprèn el poble d'Olost, cap de municipi, el poble de Santa Creu de Joglars i el Raval d'Olost. El municipi és força accidentat, amb sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d'Olost, poc abans de l'aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de nord a sud el terme i donen una característica configuració de valls i petites carenes, on s'assenten antigues masies.^[1]

Olost

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 59′ 16″ N, 2° 05′ 49″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Lluçanès
Capital	Olost
Població humana
Població	1.216 (2024) (41,36 hab./km²)
Llars	23 (1553)
Gentilici	Olostenc, olostenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	29,4 km²
Banyat per	Riera Gavarresa
Altitud	572 m
Limita amb	Perafita Oristà Prats de Lluçanès Sant Bartomeu del Grau Sant Boi de Lluçanès Sobremunt Sant Martí d'Albars
Organització política
• Alcalde	Gil Salvans Muns (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	08516
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08149
Codi IDESCAT	081496
Lloc web	olost.cat

Geografia

• Llista de topònims d'Olost (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Entitat de població	Habitants (2024)
Olost	1.074
Santa Creu de Joglars	139
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 17 23 451 661 1.211 938 928 917 1.027

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.067 1.089 1.118 1.120 1.018 904 952 969 969 969

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.204 1.199 1.160 1.170 1.187 1.187 1.199 1.202 - 1.186

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 1.185 1.188 1.202 1.206 1.216 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

La primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 dC. Es tracta d'una venda de terres a la demarcació de l'església de Santa Maria d'Olost. Altra documentació falsa datada el mateix any atribueix la reconstrucció de l'església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del segle x, el nom de Santa Maria d'Olost apareix en documents diversos. Durant l'Edat Mitjana, Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell d'Olost el segle xi començà la llinatge dels senyors d'Olost. Dos-cents anys més tard, el 1230, els senyors d'Olost s'uniren per matrimoni amb la família dels Peguera, que s'instal·laren al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part del Lluçanès.

Des de la meitat del segle xviii fins a la meitat del XIX, Olost va viure un gran creixement econòmic i demogràfic gràcies a la implantació d'indústries tèxtils. De totes maneres, durant la primera meitat del XIX, va ser, com altres pobles del Lluçanès, un dels escenaris de les guerres carlines. El 1835 els carlins van atacar i ocupar el poble, en mans fins llavors dels isabelins, i van cremar l'església.

A partir de la meitat del segle xix, la població entrà en un període d'estancament econòmic, que es reflecteix en la davallada demogràfica: el nombre d'habitants, que el 1857 havia estat de 1211, va passar a 917 habitants el 1900.

Durant el segle xx, Olost anà recuperant, amb alts i baixos, la població i millorà la seva economia. A partir dels anys 80 fins aquest moment, han anat sortint diversos grups i associacions que han ajudat a dinamitzar culturalment i lúdica el poble.

El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.^[2]

Política

Llistat d'alcaldes després de la dictadura franquista:

Partit	Alcalde	Legislatura	Presa de possessió	Baixa
IOiSC	Gil Salvans i Muns	2023-2027	17/06/2023	En el càrrec
OiSC-AM	Josep Maria Freixanet i Mayans	2019-2023	15/06/2019	27/05/2023
OiSC-AM		2015-2019	15/06/2015	25/05/2019
OiSC-AM		2011-2015	11/06/2011	22/05/2015
ESQUERRA-AM		2007-2011	16/06/2007	21/05/2011
ERC-AM		2003-2007	14/06/2003	26/05/2007
CIU	Jordi Salvans i Buhils	1999-2003	03/07/1999	24/05/2003
CIU		1995-1999	17/06/1995	12/06/1999
CIU	Ramon Sallent i Macià	1991-1995	15/06/1991	27/05/1995
CIU		1987-1991	30/06/1987	25/05/1991
INDEPENDENT		1983-1987	23/05/1983	09/06/1987
CIU	Francesc Reñé i Busquets	1979-1983	19/04/1979	07/05/1983
Font: Portal dades obertes de la Generalitat de Catalunya

Llocs d'interès

• Església de Santa Maria, d'estil barroc, amb dos campanars, sovint coneguda com la Catedral del Lluçanès, definició que s'atribueix al bisbe Josep Torras i Bages.
• Església de Santa Creu de Jotglar, del s. XVIII.
• Castell d'Olost, d'estil gòtic, guarda una important col·lecció de pintures, entre les quals destaquen les de Josep Maria Sert.
• Ermita de St. Adjutori
• Nucli antic i masies d'Olost i Sta. Creu
• Pantà de Reixach
• Museu Parroquial d'Olost.^[3]
• Espai Perot Rocaguinarda^{[Enllaç no actiu]}. Es tracta d'un centre dedicat al bandolerisme del segle xvii a través de l'anàlisi del bandoler Perot Rocaguinarda. Un recorregut per la seva vida real i els espais naturals vinculats al personatge, però també al mite del bandoler.
• Llista de monuments d'Olost

Festivitats

• Festa Major, 15 d'agost
• Fira d'en Rocaguinarda, el primer diumenge de novembre que no s'escaigui amb Tots Sants

Entitats[4]

• Comissió de festes La Cràpula
• Club excursionista Via Fora

• Futbol Club Olost
• AMPA CEIP Terra Nostra
• Associació de Caçadors de Sant Adjutori
• Associació Cultural Els Cremats
• Penya Blanc-Blava d'Olost
• Club Ciclista Olost
• AMPA Llar d'infants estel
• Coral Noves Veus
• Comissió de Festes de Santa Creu de Jutglar
• Associació Casal d'avis d'Olost
• Colla Gegantera d'Olost
• Associació local contra el Càncer

Fills il·lustres

• Josep Baroy i Bardolet (1807−1871), metge.
• Josep Maria Santacreu Marginet (1928), empresari i polític.
• Adjutori Serrat i Giró (1955), futbolista.
• Gerard Farrés i Güell (1979), pilot de motociclisme.