metge i entomòleg català From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Maria Bofill i Pichot (Barcelona, 1 d'abril de 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 d'abril de 1938) fou un metge i entomòleg català. Membre fundador de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1911) de la qual fou president de 1916 fins a 1930.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José María Bofill y Pichot 1r abril 1860 Barcelona |
Mort | 15 abril 1938 (78 anys) Sant Julià de Vilatorta (Osona) |
5è President de l'Institut d'Estudis Catalans | |
1915 – 1930 ← Josep Puig i Cadafalch – Pompeu Fabra i Poch → | |
President Institució Catalana d'Història Natural | |
1911 – 1911 ← Salvador Maluquer i Nicolau – Llorenç Tomàs → | |
President Institució Catalana d'Història Natural | |
1906 – 1906 ← Norbert Font i Sagué – Norbert Font i Sagué → | |
President Institució Catalana d'Història Natural | |
1903 – 1903 ← Francesc Novellas i Roig – Bonaventura Pedemonte i Falguera → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | metge, bibliotecari, escriptor |
Membre de | |
Fills | Emili Bofill i Benessat |
Va estudiar el batxillerat al Colegio Libre de Terrassa, nom que va prendre, de 1869 a 1874, el Real Colegio Tarrasense. Allí va tenir com a professor d'història natural (1873-1874) Joan Cadevall, que li va desvetllar, com a tants altres deixebles, l'interès per les ciències de la natura. Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1882 i es doctorà a Madrid el 1883. Va ser alumne intern de les clíniques de la facultat i un dels redactors del Boletín del Ateneo de Alumnos internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Paral·lelament va estudiar i aprovar algunes assignatures de la llicenciatura de ciències, concretament la història natural i les ampliacions de física i química.
Després de titular-se en medicina, es va enrolar com a metge en diferents transatlàntics que feien la travessia entre Espanya i les colònies de Cuba i Filipines. Va ser membre del Cos Mèdic Municipal de Barcelona de 1889 a 1902 i com a tal va ser un dels ponents de la comissió que anà a Berlín el 1891 a estudiar la vacuna antituberculosa que Koch creia haver descobert. També va ser metge numerari de l'Hospital de Sant Llatzer. De 1888 a 1890 va ser deixeble i col·laborador de Santiago Ramón y Cajal en el laboratori particular d'aquest.[2] Al seu retorn de Berlin començà a dedicar-se a l'analítica d'esputs presumptament tuberculosos però tingué la desgràcia de contraure la malaltia i això el posà a les portes de la mort.
Aquest contratemps de salut l'obligà a abandonar la seva carrera com a metge i li permeté reprendre el seu interès per l'estudi dels insectes, en particular els himenòpters, adquirit en la seva adolescència, quan era alumne de Joan Cadevall al Col·legi Lliure de Terrassa. Va ser soci de la Institució Catalana d'Història Natural de la qual va ser president dues vegades, el 1906 i el 1911. Entre 1915 i 1917 va tenir un paper decisiu en la incorporació d'aquesta entitat a l'Institut d'Estudis Catalans com a societat filial. Va ser membre de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona de 1906 a 1914. El 1909 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual va ser bibliotecari a partir de 1918.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.