José Luzán y Martínez
pintor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
José Luzán y Martínez (Saragossa, 1710 - 1785) fou un pintor barroc. Fill del també pintor i daurador de retaules Juan Luzán;[1] es va casar amb Teresa Zabalo, filla de Juan Zabalo, també pintor i projectista de retaules.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 desembre 1710 Saragossa (Espanya) |
Mort | 21 octubre 1785 (74 anys) Saragossa (Espanya) |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Alumnes | Francisco de Goya y Lucientes, José Beratón i Francisco Bayeu i Subías |
Gràcies al mecenatge de la família Pignatelli va estudiar a Nàpols, on va conèixer l'estil barroc italià de mà del seu mestre Giuseppe Mastroleo.[2]
Va tornar a Saragossa prop de 1730 per establir una acadèmia, que va gaudir de notable èxit. Va ser nomenat revisor de pintures per la Inquisició espanyola, i el 1741 designat per Felip V com a pintor supernumerari de la Casa Reial. L'estudi de les riques col·leccions de palau li va permetre de refinar considerablement el seu estil; pròxim al tenebrisme a les seves obres primerenques, va adquirir després el gust per la coloració càlida, dominant el groc, ocre i vermell la seva paleta, i va alleugerir la càrrega de les pinzellades. A la dècada de 1760 va abordar obres de gran format i atrevida composició, que van fer evident la seva talla com un dels pintors de temes religiosos més brillants del segle xviii.
Luzán va gaudir de tant prestigi com a mestre que com a autor; entre els seus deixebles van estar Francisco Bayeu, José Beratón, Antonio Martínez y Tomás Vallespín, però sobre totFrancisco de Goya.
Luzán va deixar Madrid per dirigir l'Acadèmia de Pintura i Escultura de Saragossa, encara que solament breument, ja que la institució va travessar fortes dificultats econòmiques i va haver de tancar.[3] Va arribar a veure-la reobrir el 1784, però la seva salut ja no el permetria d'ensenyar, i va morir a la seva ciutat natal poc temps més tard.