Judeoaragonès
From Wikipedia, the free encyclopedia
El judeoaragonès és un romanç jueu extingit que es va parlar als Regnes d'Aragó i Navarra des de la segona mitat del segle viii fins a finals del segle xv, quan va ser expulsada de la Península Ibèrica la majoria de jueus no convertits al cristianisme.
Chodigo-aragonés | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua morta |
Ús | |
Parlants | Llengua morta (†) |
Estat | Regne de Navarra i Corona d'Aragó |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Llatí |
Es tractava d'un romanç jueu, pel que és classificat lingüísticament entre les llengües pre-europees romàniques. Les parles jueu-romàniques es formaven sobre els fonaments d'una llengua romànica, com la navarro-aragonesa en aquest cas, prenent característiques lingüístiques hebrees fins al punt que talment es diferenciaven prou del romanç original per considerar-les idiomes independents, encara que això és discutible. Hi ha també alguna controvèrsia sobre si els romanços jueus procedeixen o no d'un anterior judeollatí, encara que sembla més probable que el judeoaragonès, com els altres romanços jueus de la Península Ibèrica, nasquessin posteriorment.