Jurament de Radulf Oriol
primer document escrit en català del que es té constància / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça,[1] concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). El 2023, un estudi de Jesús Alturo i Tània Alaix i Gimbert ha determinat que aquest jurament és d'entorn de l'any 1045 i, possiblement escrit per Isnard, abat de Santa Maria d'Alaó.[2]
Tipus | document |
---|---|
Estat | comtat de Pallars Jussà |
Llengua original | català i llatí |
Creació | segle XI |
Es tracta d'un pergamí de 10 x 11 cm original que conté un text breu, molt arromançat, en què conviuen el català i el llatí. Les parts més formulàries, l'encapçalament i el final, estan escrites en llatí, i la resta està escrit en un català molt arcaic i en alguns aspectes molt llatinitzat,[3] que exemplifica l'avenç del català en l'escriptura, un camp fins aquell moment exclusiu del llatí. Alguns dels aspectes remarcables d'aquest document són característics d'aquell període històric, com el gran nombre d'antropònims d'origen germànic. La mateixa persona que va localitzar les Homilies d'Organyà entre el 1904 i el 1908, Joaquim Miret i Sans, va trobar «documents tan importants o més però, en canvi, aquells no van tenir tanta difusió», segons Joan Antoni Rabella de l'IEC.[4]
Es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a la secció de Cancelleria Reial com a pergamí 119 de l'època de Ramon Borrell, tot i que el manuscrit seria realment una mica posterior, dels anys de Berenguer Ramon I o Ramon Berenguer I. També està copiat en el Liber Feudorum Maior.[5]