Kanat de Khivà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Kanat de Khivà (txagatai: خیوه خانلیگی , Khivâ Khânligi; persa: خانات خیوه , Khânât-e Khiveh; uzbek: Xiva Xonligien) fou un estat de l'Àsia central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920. Fou governada per la dinastia Kungrad, una branca del Kanat d'Astracan, que es consideraven descendents de Genguis Kan. La ciutat de Khivà n'era la captial.
| Xorazm davlati / Хоразм давлати / خورزم دولتی (uz) دولت خورزم (fa)  | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat desaparegut | Imperi Rus | ||||
| Capital | Khivà Köneürgenç | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 800.000 (1920) | ||||
| Idioma oficial | llengua txagatai persa | ||||
| Religió | sunnisme | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1511 | ||||
| Dissolució | 1920 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia absoluta | ||||
| Moneda | tenga de Coràsmia | ||||
El 1873, Khivà esdevingué un protectorat de l'Imperi Rus i, el 1920, el Kanat fou abolit i substituït per la República Popular Soviètica de Coràsmia. El 1924, el territori fou incorporat a la Unió Soviètica i després de l'esfondrament de la Unió Soviètica forma part de Karakalpakistan i la Província de Xorazm a l'Uzbekistan.
Fou un estat de majoria ètnica usbec i turcman, fundat per Ilbars el 1512-1525 en l'antiga capital de Coràsmia.(Khwarizm). Estava compost per diversos begliks (dominis feudals) units per lligams laxos i els seus hakims (senyors) reconegueren l'autoritat del kan, però el seu poder unitari depenia de la seva puixança personal.
Els principals monarques foren, d'antuvi l'arabxàhida Arab Muhàmmad Khan I (1603-1626), qui dessecà el marge dret de l'amudarià per Urgenj (actual Konya-Urgenj) i instal·là la capital a Khivà. Els monarques Muhàmmad Isfendiar Khan (1623-1643), Abu l-Ghazi Bahadur Khan (1644-1663) i Abu l-Muzaffar Anuixa Khan (1663-1674) van viure una època d'esplendor en la que s'aliaren amb el kanat de Bukharà per a combatre els expansionistes perses. Fins i tot, Anuixa va conquerir Mashad i prengué el títol de Xa, adoptat també per Arang Muhammad Khan (1687-1691).
Però del 1686 al 1763 el kanat fou dominat primer pel kanat de Bukharà i després per Pèrsia; fou atacat el 1700 per Pere I de Rússia i el 1740 per Nàdir-Xah i entre el 1740-1770 pels turcmans yomuts. Finalment el inak Muhammad Amin (1755-1772) va recuperar un cert poder per l'estat. Després del 1691 la dinastia arabxàhida perd la seva posició dominant. Encara que els kans que van seguir a Niyaz tornaren a ser de la dinastia (o almenys eren genguiskànides), van perdre poder i en temps de Nàdir-Xah apareix el primer Inak, un cap tribal dels uzbeks que exercia com un primer ministre. El darrer kan genguiskànida, Abu l-Ghazi Khan III (1791-1804), fou deposat per l'Inak Iltazar que es va proclamar kan. Com que pertanyia a la tribu uzbek dels kungrats (o kongrat o kunkurat), aquest nom es va donar a la nova dinastia.
Iltazar Khan (1804-1806) fou doncs el primer inak que es proclamà kan. Va dominar la desembocadura del Sirdarià fins Kala-i-Mawr, i va evitar que Bukharà dominés l'oasi de Merv. Muhammad Rahim Bahadur Khan I (1806-1825) va fer incursions a territori kazakh, va sotmetre els karakalpaks i va assolar Khurasan.
Però Allah Kuli Bahadur Khan (1825-1842) hagué de defensar-se dels atacs del kanat de Kokand i del de Bukharà, així com dels primers intents de penetració russa el 1839 que l'obligaren a acceptar les primers condicions econòmiques i diplomàtiques. D'aquesta manera es van veure obligats a acceptar el vassallatge i protectorat rus el 1873,[1] afeblits pels atacs de Bukharà i dels turcmans, i els deixaren governar a la riba dreta del Sirdarià. Els russos van obtenir el dret de residència, exempció fiscal dels mercaders i una indemnització de 202 milions de rubles a pagar en 20 anys.
El kan Isfandiyar Jurji Bahadur Khan (1910-1918) intentà recuperar el poder perdut i fou assassinat pel capitost turcman de nom Junaid Khan,[2] qui va tenir al successor, Sayyid Abdullah Khan II (1918-1920) com un titella fins que fou deposat el 26 d'abril del 1920 pels bolxevics, que aboliren el feudalisme i l'esclavatge. Els mladobukartsy declararen aleshores la República Popular Soviètica de Coràsmia, que s'incorporaria posteriorment a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.
- Càrrecs de la cort
- Inaks, dels que cal distingir l'inak original, fins al 1804, i els inaks posteriors, governadors i consellers del kan
- Ataliks, consellers del kan per afers locals
- Kushbegi, primer ministre
- Mekhter, ministre de finances i interior
- Yesaulbaixis (yazaulbaixis/yazulbashi), guàrdies de la cambra, introductors d'estrangers a la cort; n'hi havia dos
- Diwanbaixi/divanbashi (diwanbegi), secretari del kan o comptable
- Mekhrema, camarlencs; n'hi havia dos
- Càrrecs militars
- Mingbaixi (mingbashi), comandant de 1.000 guerrers a cavall
- Yuzbaixi/yuzbachi, comandant de 100 guerrers a cavall
- Onbaixi/onbashi, comandant de 10 guerrers a cavall
- Càrrecs religiosos
- Kazi kelan, jutge suprem
- Kazi ordu, jutge militar
- Alem, cap de cinc muftís
- Reis, inspector d'escoles i supervisor general
- Muftí, cap religiós; un a cada ciutat
- Akhond, mestre que ensenyava l'Alcorà
- Ilbars Khan I 1513 - 1518
- Sultan Haji Khan (Sultan Hajji Khan) 1518 - 1519
- Hasan Kuli Khan 1519 - 1524
- Sufiyan Khan (Sofian Khan) 1524 - 1529
- Bujugha Khan 1529 - 1535
- Avanek Khan (Avanesh Khan) 1535 - 1538
- A Bukharà 1538 - 1540
- Abd al-Aziz Khan 1538-1540
- A Bukharà 1538 - 1540
- Kal Khan 1540 - 1547
- Aqatay Khan (Aghatai Khan) 1547 - 1556
- Yunus Sultan 1556 - 1557
- Dost Khan 1557 - 1558
- Hajim Muhammad (Haji o Hajji Muhammad) 1558 - 1595
- A Bukharà 1595 - 1598 (excepte un parell de mesos el 1596)
- Abd Allah ibn Iskandar 1595 - 1598
- Abd al-Mumin ibn Abd Allah 1598
- A Bukharà 1595 - 1598 (excepte un parell de mesos el 1596)
- Hajim Muhammad (restaurat) 1596, 1598 - 1602
- Arab Muhammad I 1602 - 1623
- Ilbars Khan II 1623
- Habash Sultan 1623
- Isfandiyar Khan (Isfendiar Khan) 1623 - 1643
- Yushan Sultan 1643-1644
- Abu l-Ghazi Khan I 1644 - 1663
- Anusha Khan 1663 - 1685
- Arang Muhammad Khan 1687 - 1691
- Shah Niyaz Khan (Shah Niyaz Ishaq Aga Ishaq o Aqa Shah Niyoz Khan) 1691 - 1702
- Arab Muhammad Khan II 1702 - 1704
- Musi Khan 1704 - 1706
- Hajji Muhammad Bahadur Khan 1706 - 1713
- Yadigar Khan 1713 - 1714
- Arang Khan 1714 - 1715
- Shir Ghazi Khan 1715 - 1732
- Timur Sultan vers 1723 - 1726 (Khan d'Aral)
- Ilbars Khan III 1732 - 1740
- Abu l-Khayr Khan 1740 (kan dels kazakhs de l'Horda Petita)
- Tagir Khan 1740-1741
- Nurali Khan 1741-1742 (després kan dels kazakhs de l'Horda Petita)
- Ertuk Inak 1742 (cap d'estat 1742, primer ministre 1742-1743)
- Abu l-Muhammad Khan 1742 - 1743
- Abu l-Ghazi Khan II 1743 - 1745
- Ghaip Khan (Kaip Khan) 1745 - 1760
Kans titelles dels inaks
- Abd Allah Qarabay Khan 1760 - 1763 ?
- Sultan Timur Ghazi Khan 1763 - 1774 ?
- Ghaip Khan 1774 - 1791 (segona vegada) ?
- Abu l-Ghazi Khan III ibn Ghaip 1791 – 1804
- Iltazar Khan (Iltazar Inak ibn Iwaz Inak Biy) 1804–1806
- Abu l-Ghazi Khan III ibn Ghaip 1806 (segona vegada)
- Muhammad Rahim Bahadur Khan I 1806–1825
- Allah Kuli Bahadur Khan 1825–1842
- Muhammad Rahim Kuli Khan 1842–1846
- Muhammad Amin Bahadur Khan 1846–1855
- Sayyid Abdullah Khan I 1855
- Kutlugh Muhammad Murad Bahadur Khan 1855–1856
- Sayyid Mahmud Bahadur Khan 1856
- Sayyid Muhammad Khan 1856–Setembre de 1864
- Sayyid Muhammad Rahim Bahadur Khan II (10 de setembre de 1864–Setembre de 1910)
- Isfandiyar Jurji Bahadur Khan (setembre de 1910–1 d'octubre de 1918)
- Sayyid Abdullah Khan II (1 d'octubre de 1918–1 de febrer de 1920)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
