From Wikipedia, the free encyclopedia
Karl Heinrich Ulrichs (Kirchdorf, barri d'Aurich, 1825-1895) fou un jurista, latinista, editor i escriptor alemany, considerat com un dels grans pioners de la sexologia. Va crear la revista Uranus que tot i que no va anar enllà des primer número, en la història va ser la primera revista per a gais.[1] És considerat comi el primer activista gai dels temps moderns.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 agost 1825 Kirchdorf (Alemanya) |
Mort | 14 juliol 1895 (69 anys) L'Aquila (Itàlia) |
Altres noms | Numa Numantius |
Residència | Aurich, Göttingen, Berlín, Múnic, Nàpols, L'Aquila |
Nacionalitat | Alemanya |
Formació professional | Dret, Teologia |
Formació | Universitat de Göttingen (1844-46) Universitat de Berlín (1846-1848) |
Es coneix per | Sortida de l'armari el 29 d'agost del 1867 |
Activitat | |
Camp de treball | Escriptor i sexologia |
Ocupació | Jurista, llatinista, escriptor, activista gai |
Obra | |
Obres destacables Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe (Recerques sobre l'enigma de l'amor d'home a home) | |
Cronologia | |
29 agost 1867 | sortida de l'armari |
Va ser l'avanter quan el 29 d'agost del 1867 va fer la seva sortida de l'armari[3] i va declarar-se obertament homosexual davant més de cinc cents juristes al congrés anual dels Juristes Alemanys a Múnic (Baviera). Hi va ser deixat com un drap brut pels seus col·legues, després de llegir el pamflet El glavi enfurismat: l'enigma de l'amor uranià [homosexualitat] i els errors del legislador… que el mateix va intitular «una provocació».[4] El 1872 el govern del jove imperi prussià va incorporar el paràgraf 175 al seu nou codi penal que criminalitzava l'homosexualitat. Davant tanta homofòbia el 1880 va decidir emigrar cap a Itàlia, on hi havia més tolerància. Primer à Nàpols i després a L'Aquila als Estats Pontificis, on aleshores es considerava que n'hi havia prou com reparació del pecat, si no fos confessat, amb el castig a l'infern, post mortem.[5] S'hi va estar fins a la seva mort. Hi va guanyar la vida com a professor d'alemany i llatí. Hi va publicar la revista Alaudae, que propagava el llatí com a lingua franca dels humanistes.[6]
En aquesta època, la paraula homosexual encara no existia. Va adherir a la teoria del tercer sexe per als gais. Com encara no s'havia trobat amb cap lesbiana, només més tard va afegir un quarter sexe. Va crear les paraules «uranià» i «uraniana», per designar els gais, i «dionià» per als heteros.[1][7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.