Kenk
From Wikipedia, the free encyclopedia
Kenk és la denominació del conjunt de pobles indígenes de l'Argentina, principalment els abans anomenats "pampes" (al nord) i tehueltxes (al sud) i avui dia anomenats en conjunt kenks o també tehueltxes. El nom de kenk (amb diverses variants) és el que vol dir "gent" en totes les llengües. Abracen per tant una àmplia extensió del territori de l'Argentina, encara que el seu nombre és reduït.
Les seves divisions són:
- kenks insulars: ones o selknam, i manekenk o haush, a Tierra del Fuego (els segons estan extingits en línia pura).
- kenks continentals:
- kenks meridionals:
- kenks meridionales australs (aónik'enk, patagons o chewelches): des de l'estret de Magallanes al riu Santa Cruz; parlen el aonek'o 'a'jen.
- kenks meridionales boreals (mech'arn): des del riu Santa Cruz al riu Chubut; parlaven la llengua teushen (téwsün) però han estat absorbits pels seus veïns aonikenk
- kenks septentrionals:
- kenks septentrionales australs (günün-a-künna: "gent per excel·lència", són els antics pampes, puelxes o serrans): des dels rius Negro i Limay fins al riu Chubut al sud, i en zones al sud de les províncies de Buenos Aires, Córdoba, Mendoza, Santa Fe y sud-est de La Pampa. Parlen la llengua gününa iájech. D'aquest poble es va arribar a formar una branca separada, els chüwach-a-künna ("gente de la vora de la cordillera") ja extingits.
- kenks septentrionals boreals del grup dels querandís i els puelxes del nord del Neuquén, parlaven la llengua querandi. Foren els ancestres dels moderns tehueltxes.
- kenks meridionals: