Ketanji Brown Jackson
jurista estatunidenca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ketanji Brown Jackson (Washington DC, 14 de setembre de 1970)[1] és una advocada i jutgessa estatunidenca. Jutge federal a la Cort d'Apel·lacions dels Estats Units per al Circuit del Districte de Columbia d'ençà del 2021 és actualment la candidata al Tribunal Suprem de Joe Biden, a l'espera de la confirmació al Senat.[2]
(2022) | |||||||||||||
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (en) Ketanji Onyika Brown 14 setembre 1970 (53 anys) Washington DC | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Grup ètnic | Afroamericans | ||||||||||||
Formació | Harvard Law School - Juris Doctor (1993–1996) Universitat Harvard - dret (1988–1992) Miami Palmetto High School | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Lloc de treball | Washington DC | ||||||||||||
Ocupació | advocada, jutgessa | ||||||||||||
Ocupador | Goodwin (en) United States Sentencing Commission (en) Morrison & Foerster (en) | ||||||||||||
Família | |||||||||||||
Cònjuge | Patrick Jackson (1996–) | ||||||||||||
Cronologia | |||||||||||||
25 febrer 2022 | Ketanji Brown Jackson Supreme Court nomination (en) | ||||||||||||
Premis
| |||||||||||||
Nascuda a Washington, D.C. i criada a Miami, Florida, Jackson va estudiar dret a la Universitat Harvard, i s'hi va implicar com a editora de la Harvard Law Review. Començà la seva carrera legal gràcies a tres beques, inclosa una amb el jutge associat de la Cort Suprema dels Estats Units Stephen Breyer. Abans de la seva elevació a un tribunal d'apel·lació, del 2013 al 2021, va ser jutge de districte del Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte de Columbia. Jackson també va ser vicepresidenta de la Comissió de Sentència dels Estats Units del 2010 al 2014. D'ençà del 2016, és membre de la Junta de Supervisors de Harvard.[3]
El 25 de febrer de 2022, el president dels Estats Units, Joe Biden, va nomenar Jackson com a jutge associada de la Cort Suprema dels Estats Units, omplint la vacant creada per la jubilació de Breyer[4] convertint-se en la primera dona negra a seure a la Cort Suprema.[5]