Khotín
ciutat d'Ucraïna / From Wikipedia, the free encyclopedia
Khotín (en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim; en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín) és una ciutat a l'óblast de Txernivtsí a l'oest d'Ucraïna, capital del districte (raion) de Khotýn i al sud-oest de Kàmianets-Podilski. Segons el cens de 2001, la seva població és d'11.124 habitants. Khotyn té un cementiri jueu
Хотин (uk) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Ucraïna | |||
Óblast | Província de Txernivtsí | |||
Raion | Dnistrovskyi Raion (en) | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 8.936 (2022) (438,25 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 20,39 km² | |||
Altitud | 5 m | |||
Dades històriques | ||||
Creació | 22 setembre 1002 | |||
Dia festiu | ||||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 60000–60005 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 3731 | |||
Identificador KOATUU | 7325010100 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | khotyn.dosvit.org.ua |
Khotín apareix esmentada per primer cop el 1001,[1] a la riba dreta del Dnister, i fou part de la regió històrica de Bessaràbia. Les fites arquitectòniques principals dins de la ciutat inclouen la fortalesa de Khotýn, construïa entre el segle xiii i el xv (començada el 1325, millorada de manera important el 1380 i el 1460), i dues construccions de segle XV del governant del Principat de Moldàvia, Esteve III el Gran: el palau del Príncep (Palatul Domnesc) i la torre del Rellotge de la ciutat. La fortalesa tal com la veiem avui va ser construïda durant el període de dominació Moldava.
El nom de Khotýn és d'origen eslau. En la literatura antiga rutena s'anomenava Khotieny (Хотєнь, "desitjós").[2] Entre altres, té els següents variants en diferents idiomes: en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim (altres variants més antigues: Chotyn o Choczim); en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín; en alemany modern: Chotyn; en alemany antic o molt antic: Hwthyn (segle xv), Chitim, Chotin o Chotezyn; en italià modern: Chotyn; en italià del segle xviii: Cucino.[3]