cover image

Alemany

llengua germànica / From Wikipedia, the free encyclopedia

L'alemany (Deutsch [dɔʏtʃ] escoltar (pàg.)) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central. És la llengua oficial o cooficial i la més parlada d'Alemanya, Àustria, Suïssa, el Tirol del Sud (Itàlia), la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i Liechtenstein. També és una de les tres llengües oficials de Luxemburg i llengua cooficial al Voivodat d'Opole a Polònia. Les llengües més semblants a l'alemany són els altres membres de la branca de llengua germànica occidental: l'afrikaans, el neerlandès, l'anglès, el frisó, el baix alemany, el luxemburguès i l'ídix. També n'hi ha similituds rellevants de vocabulari amb el danès, el noruec i el suec, tot i que pertanyen al grup germànic septentrional. L'alemany és el segon idioma germànic més difós després de l'anglès. El nom en català prové del francès medieval, llengua que va acabar donant a la totalitat dels alemanys una designació que originàriament només era vàlida per al poble dels alamans.[1]

Per a altres significats, vegeu «Alemany (desambiguació)».
Quick facts: Deutsch  ([dɔʏtʃ]), Altres noms, Tipus, ...
Alemany
Deutsch  ([dɔʏtʃ])

Altres nomsStandarddeutsch, Hochdeutsch
Tipusllengua i llengua viva
Ús
Parlants120 milions
Parlants nadius76.540.740  (2019 )
Rànquing9
Oficial a Alemanya
Àustria
Bèlgica
Municipis del Brasil
Liechtenstein
Luxemburg
Namíbia (llengua nacional)
Municipis de Polònia
Suïssa
Tirol del Sud (Itàlia)
Unió Europea.
Autòcton deEuropa.
Estat Alemanya
Àustria
Suïssa (Als cantons germanòfons)
Liechtenstein
Luxemburg
Itàlia (Tirol del Sud)
Bèlgica (a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i a Malmedy)
Polònia (sobretot a Oppeln i Silèsia)
França (Alsàcia i Lorena)
Romania (sobretot a Transsilvània)

A més a més, és parlat per nombroses minories al sud, al centre i l'est d'Europa, Àsia Central, Àfrica del Sud (sobretot a Namíbia, però també a Sud-àfrica) i Amèrica (especialment al sud del Brasil i als Estats Units).
Classificació lingüística
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
South Germanic (en)
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet alemany i alfabet llatí
Institució de normalitzacióCap institució
Estudiat pergermanística i Llengües teològiques
Nivell de vulnerabilitat1 segur
Codis
ISO 639-1de
ISO 639-2ger/deu
ISO 639-3deu
SILGER
Glottologstan1295
Ethnologuedeu
ASCL1301
IETFde
Close

És una de les principals llengües del món: l'alemany és la primera llengua de gairebé 100 milions de persones en tot el món i la llengua materna més parlada a la Unió Europea.[2][3] Juntament amb el francès, l'alemany és la segona llengua estrangera més freqüent a la UE després de l'anglès, i és la segona llengua més parlada de la UE quant a parlants globals.[4] L'alemany també és la segona llengua estrangera més àmpliament ensenyada a la UE després de l'anglès a l'escola primària (però la tercera després de l'anglès i el francès en un nivell secundari inferior),[5] la quarta llengua no anglesa més estesa als Estats Units[6] (després de l'espanyol, el francès i la llengua de signes americana), i el segon idioma científic més utilitzat,[7] així com el segon idioma més utilitzat en llocs web després de l'anglès.[6] Els països de parla alemanya ocupen el cinquè lloc quant a la publicació anual de nous llibres, i una desena part de tots els llibres (inclosos els llibres electrònics) es publiquen en alemany.[8] Al Regne Unit, l'alemany i el francès són les llengües estrangeres més sol·licitades per les empreses (amb un 49% i un 50% d'empreses que identifiquen aquestes dues llengües com les més útils, respectivament).[9]

L'alemany és un llengua fusional amb quatre casos per a substantius, pronoms i adjectius (nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu), tres gèneres (masculí, femení i neutre), dos números (singular i plural) i verbs forts i febles. La majoria del vocabulari de l'alemany deriva de l'antiga branca germànica de la família lingüística indoeuropea. A més a més, una part de les paraules alemanyes deriven del llatí i el grec, i en una escala menor, del francès i l'anglès modern. Amb tres variants estandarditzades lleugerament diferents, l'alemany és un llenguatge pluricèntric. També és notable pel seu ampli espectre de dialectes, amb moltes varietats úniques existents a Europa i també en altres parts del món.[2] A causa de la limitada intel·ligibilitat entre certes varietats i l'alemany estàndard, així com la manca d'una diferència científica indiscutible entre un «dialecte» i una«llengua»,[2] algunes varietats alemanyes o grups dialectals (per exemple, el baix alemany o el plautdietsch)[10] en alguns casos es consideren «llengües» o en d'altres «dialectes».