Károly Aggházy
pianista i compositor hongarès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Károly Aggházy (hongarès: Aggházy Károly) (Pest, 30 d'octubre de 1855 - Budapest, 8 d'octubre de 1918) fou un pianista i compositor hongarès, germà del pintor Gyula Aggházy.
Nom original | (hu) Aggházy Károly |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 octubre 1855 Pest (Hongria) |
Mort | 8 octubre 1918 (62 anys) Budapest (Hongria) |
Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei |
Activitat | |
Ocupació | pianista, compositor, pedagog musical |
Gènere | Òpera |
Professors | István Bartalus (en) , Josef Dachs, Anton Bruckner, Robert Volkmann, Kornél Ábrányi i Felix Otto Dessoff |
Alumnes | Zsigmond Vincze (en) |
Instrument | Piano |
Família | |
Fills | Kamil Aggházy (en) , Melinda Aggházy (en) |
Germans | Julius Agghazy |
Va començar a tocar el piano als 8 anys. El seu professor fou István Bartalus, després va estudiar durant 3 anys a l'Escola Nacional de Música (Nemzeti Zenede, actual conservatori Bartók, escola de la Universitat de Música Franz-Liszt) i ja va publicar un cànon.[1] El 1870, va acabar els estudis al Conservatori de l'Associació Filharmònica (Zenekedvelők Egyesülete), on va aprendre teoria amb Bruckner, i on se li va atorgar per unanimitat una medalla d'or al final del seu segon any.[2]
Des de 1874, va ser alumne de Liszt durant tres anys a Budapest i, després d'haver obtingut una beca Liszt, va marxar l'octubre de 1878 a París, on va organitzar concerts amb Jenő Hubay. A la primavera de 1879, va actuar a Londres als concerts de St James's Hall de Julius Benedict i, el 1881, va posar a premsa a Algèria les obres que van quedar en forma d'esbossos de Vieuxtemps, mort recentment. Tornant a Hongria via Itàlia, es va convertir en professor a l'Escola Nacional de Música, però amb un sou baix. Finalment, el mateix Franz Liszt es va ocupar de fer-lo contractar com a professor de piano al conservatori Stern de Berlín amb un sou set vegades superior. Tres anys després, es va convertir en professor a l'acadèmia de música de Kullak (Neue Akademie der Tonkunst).[2]
A principis de 1889, va donar un concert a Budapest i, a l'estiu següent, es va establir definitivament com a professor a l'Escola Nacional de Música i al Conservatori de l'Associació Filharmònica, on entre els seus alumnes tingué a Franz (Ferenc) Weisz. El 1891 i el 1892 fou també tutor de l'Òpera Reial d'Hongria.[2]