Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona
From Wikipedia, the free encyclopedia
La línia Sant Feliu de Guíxols - Girona era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Sant Feliu de Guíxols i Girona des de la seva inauguració el 29 de juny de 1892 fins que fou clausurat el 10 d'abril de 1969.[1] El ferrocarril va ser construït per la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona.[2] Des de l'any 2000 és una via verda apta per a vianants i bicicletes,[3][4] anomenada ruta del Carrilet II, del Consorci Vies Verdes de Girona.[5]
Mapa línia Sant Feliu de Guíxols - Girona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
La línia tenia dues estacions principals que anomenaven de primera categoria, la de Sant Feliu de Guíxols (capçalera) i la de Girona que compartia amb la línia de via ampla MZA, dues de segona categoria a Cassà de la Selva i Llagostera, tres de tercera categoria a Quart, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro i els baixadors de La Creueta (Quart), Llambilles i La Font Picant. Hi havia tres punts de parada sense cap andana que donaven servei a S'Agaró i als barris d'Esclet i Llebrers.[6] Els últims anys, amb el boom de la platja es va crear un baixador a S'Agaró.
El carrilet tenia gran quantitat de rampes que no arribaven a les 19 mil·lèsimes. I en la rampa de baixada cap a Sant Feliu sortia la prolongació fins al port de Sant Feliu de Guíxols, d'ús exclusiu per a mercaderies, que entrà en servei el 1924.
Era d'ample de 750 mm., fet que va provocar moltes crítiques a la regió a partir del 1888, però van prevaldre els motius tècnics. És per això que la línia no té túnels i només 4 ponts metàl·lics i un de maçoneria, però a canvi tenia 82 corbes, algunes de radi inferior a 80 metres, el que feia un 36% de la longitud total de la línia que era de 39,1 km.[7]