L'Atlàntida (poema)
poema de Jacint Verdaguer / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió,[1] que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868) on apareixen elements del poema final. En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida. Aquesta narració ocupa els deu cants. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Amèrica. Els cants centrals s'estructuren en quartets de versos alexandrins amb rima consonàntica alternant, mentre que la introducció i la conclusió es basen en estrofes de versos decasíl·labs.
«L'Atlàntida» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Atlàntida (desambiguació)». |
Edició de 1878 | |
Tipus | poema èpic |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Jacint Verdaguer i Santaló |
Llengua | català |
Publicació | Folgueroles , Espanya, 1877 |
Dades i xifres | |
Gènere | poema èpic |
Altres | |
L'Atlàntida (poema) a Viquitexts |
Aquesta obra la va escriure durant la seva estada (1874-1876) al vaixell Guipúzcoa, de la Companyia Transatlàntica; anant d'Espanya a Cuba. Amb el poema l'Atlàntida el proclamaren guanyador dels Jocs Florals, de tots tres àmbits: fe, pàtria i amor; és a dir, que el nomenen Mestre en Gai Saber. Un any després li publiquen l'obra, que va esdevenir un dels clàssics de la literatura catalana.
N'hi ha diverses edicions il·lustrades: Josep Maria Xiró (1906), Antoni Ollé Pinell (1946), Miquel Plana (1992), etc.
L'obra va ser traduïda a diversos idiomes al poc de ser publicada i posteriorment: Al francès (1884), l'occità (1888), el txec (1981), alemany (1897), el portuguès (1989) i l'italià (1916).