La Didakhé
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Didakhé (en grec Διδαχὴ), és un manuscrit cristià primitiu. No és un text d'un únic autor, sinó una compilació d'escrits d'orígens diversos que tracta aspectes de la vida de les comunitats cristianes primitives.[1]
Tipus | text, ancient church order (en) i obra literària |
---|---|
Llengua original | grec koiné |
Gènere artístic | ancient church order (en) |
Ubicació | Sackler Library |
Creació | segle I dC |
Autor | valor desconegut |
El títol es tradueix per «L'ensenyança», que és la primera paraula de l'obra que traduït seria:«L'ensenyança del Senyor dels gentils pels dotze apòstols» (Διδαχὴ κυρίου διὰ τῶν δώδεκα ἀποστόλων τοῖς ἔθνεσιν), és també coneguda com a Doctrina dels dotze apòstols malgrat que no s'hi fa referència en cap lloc del text. El 1979, Vicenç Esmarats i Espaulella i Miquel dels Sants Gros i Pujol en van publicar una traducció en català amb el títol La Didakhé.[2]
Es considera un dels primers tractats breus, escrit entre el 70 i el 160 dC), amb instruccions per les comunitats cristianes formant un manual per la conversió de pagans i per la instrucció dels conversos. La Didakhé fou considerada per alguns Pares de l'Església com a part del Nou Testament però fou rebutjada per altres pel que no és acceptada com un escrit canònic, amb l'excepció del cànon de l'Església Ortodoxa Etíop.[3]
L'Església Catòlica Romana en va reconéixer l'ortodòxia i l'ha acceptat com a part de la col·lecció d'escrits dels Pares apostòlics. És l'únic text cristià redescobert durant els últims cent cinquanta anys, que ha rebut una àmplia acceptació tant entre catòlics com entre ortodoxos.