pel·lícula de 2011 dirigida per Aki Kaurismäki From Wikipedia, the free encyclopedia
Le Havre és una pel·lícula de gènere dramàtic amb un toc de comèdia, escrita i dirigida per Aki Kaurismäki, i protagonitzada per André Wilms, Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin i Blondin Miguel. Narra la història d'un enllustrador que intenta salvar un nen immigrat a la ciutat portuària francesa Le Havre.[1] La pel·lícula va ser produïda per la companyia finlandesa Sputnik de Kaurismäki amb coproductors internacionals a França i Alemanya. És la segona pel·lícula en francès de Kaurismäki, després de La Vie de bohème el 1992.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Aki Kaurismäki |
Protagonistes | |
Producció | Aki Kaurismäki, Fabienne Vonier i Reinhard Brundig |
Dissenyador de producció | Wouter Zoon (en) |
Guió | Aki Kaurismäki |
Música | The Renegades (en) |
Dissenyador de so | Tero Malmberg (en) |
Fotografia | Timo Salminen |
Muntatge | Timo Linnasalo |
Productora | Pandora Film, Pyramide Productions (en) , Sputnik i Yle |
Distribuïdor | BiM Distribuzione |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Alemanya i Finlàndia |
Estrena | 8 setembre 2011 |
Durada | 93 min |
Idioma original | francès |
Color | en color |
Pressupost | 3.800.000 € |
Descripció | |
Gènere | drama i comèdia |
Tema | migració humana |
Lloc de la narració | Le Havre |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Lloc web | janusfilms.com… |
La seva estrena va ser realitzada en la secció competitiva del 64è Festival Internacional de Cinema de Canes, rebent el premi FIPRESCI.[2]
El seu argument se centra en la història de Marcel Marx, escriptor i conegut bohemi, que s'ha autoexiliat a la ciutat de Le Havre, on sent que està més prop de la gent després d'adoptar l'honrat —encara que no gaire profitós— ofici d'enllustrador. Ha enterrat el somni de convertir-se en un reconegut autor i viu feliçment dins d'un triangle compost pel seu bar preferit, el seu treball i la seva esposa Arletty. Però el destí provoca que es creui amb un immigrant menor d'edat arribat de l'Àfrica subsahariana. Arletty cau malalta, i a Marcel no li quedarà més remei que alçar-se una vegada més davant el fred mur de la indiferència humana amb el seu optimisme i la solidaritat dels habitants del barri com a úniques armes. Però s'enfrontarà a la maquinària cega d'un Estat constitucional, representat per la policia, que segueix la pista al jove refugiat. Ha arribat el moment que Marcel es llustri les sabates i ensenyi les dents.
Kaurismäki va tenir la idea d'una pel·lícula sobre un nen africà que arriba a Europa tres anys abans de començar la producció.[5] La seva intenció original era situar la història a la costa mediterrània, preferiblement a Itàlia o Espanya, però va tenir dificultats per trobar una ciutat adequada. Segons Kaurismäki, "va recórrer tot el frontal marítim des de Gènova fins a Holanda", i finalment es va instal·lar a Le Havre, al nord de França, que el va atraure amb la seva atmosfera i escena musical.[6][7]
El guió va ser escrit a l'estiu de 2009.[8] Els noms de diversos personatges van ser escollits com a homenatges a les icones del cinema francès, com Arletty i Jacques Becker. El nom del personatge principal, Marcel Marx, estava inspirat en Karl Marx. El personatge havia aparegut anteriorment a la pel·lícula de Kaurismäki La Vie de bohème, que també va ser interpretada per André Wilms. El personatge Monet es va inspirar en Porfiri Petrovitx, el detectiu de Crim i càstig de Fiódor Dostoievski.[7]
El pressupost era de 3,8 milions d'euros i incloïa 750.000 euros en suport de la Suomen Elokuvasäätiö.[9] La companyia Sputnik de Kaurismäki va ser la principal productora, amb la televisió finlandesa Yleisradio, la France Pyramide Productions i l'alemanya Pandora Films com a coproductors.[8] El cantant local de rock Little Bob va aparèixer a la pel·lícula; Kaurismäki va dir que "Le Havre és el Memphis, Tennessee de França i Little Bob, també conegut per Roberto Piazza, és l'Elvis d'aquest Regne sempre que Johnny Hallyday es mantingui a París i, fins i tot, seria un bon combat".[6] El rodatge va començar el 23 de març i va finalitzar el 12 de maig de 2010.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.