Johnny Hallyday
cantant de rock francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Johnny Hallyday (París, 15 de juny de 1943 - Marnes-la-Coquette, 5 de desembre de 2017) és el pseudònim de Jean-Philippe Léo Smet,[1] un cantant de rock francès. Considerat com una icona en el món francòfon des dels inicis de la seva carrera,[2] per alguns és nomenat l'equivalent francès d'Elvis Presley.[3] Ha estat una de les estrelles de més renom de França; la seva carrera es va perllongar durant 57 anys mantenint-se la major part del temps al primer pla:[4] va vendre 110 milions d'àlbums, sent premiat amb 5 discs de diamants,[5] 40 discs d'or, 22 discs de platí i 10 victòries de música;[6] va actuar davant 29 milions d'espectadors en no menys de 3.000 concerts a França i 253 a l'estranger, inclosos 30 al Canadà, 24 als Estats Units i desenes a Àfrica.[7] En total, Johnny Hallyday va enregistrar 79 àlbums, 50 dels quals àlbums d'estudi i 165 senzills.[8] Just abans de morir estava treballant en el seu 51 àlbum d'estudi.
Remove ads
Biografia
Hallyday es va casar amb la també cantant Sylvie Vartan el 1965, amb qui va tenir un fill i es van divorciar el 1980,[9] casant-se de nou amb Babeth Étienne durant dos mesos el 1982, va conviure quatre anys amb Nathalie Baye, amb qui va tenir una filla el 1983, de nou casat el 1990 amb Adeline Blondieau de qui es va divorciar el 1992, i el 1996 es va casar amb Laeticia Boudou, amb qui van adoptar dues nenes vietnamites.
Després de superar un càncer de colon,[10] del que fou intervingut en 2009,[11] va morir el 5 de desembre de 2017 a causa de complicacions per un càncer de pulmó.[2]
Remove ads
Vida artística
Especialitzat en la dècada de 1950 en adaptar al francès cançons de famosos artistes com Gene Vincent, Eddie Cochran i Elvis Presley, en la dècada de 1960 va començar a treure discos propis.[3] En 2006 va realitzar dos duets amb la cantant italiana Laura Pausini en les cançons La loi du silence durant un concert d'ell i Comme Il Sole All'improvviso per la versió italiana del disc Io Canto d'ella. Ha col·laborat amb Loquillo en el seu àlbum Balmoral (2008), participant en el tema Cruzando el paraíso.[12]
Va participar com a actor en diferents pel·lícules com Les Diaboliques de Henri-Georges Clouzot, Where Are You From Johnny?, Détective de Jean-Luc Godard o Consell de família de Costa-Gavras.[3] També va actuar en la sèrie David Lansky a la segona cadena de televisió francesa, Antenne 2.
Robin Le Mesurier va ser el guitarrista habitual de Johnny Hallyday des de 1994.
Remove ads
Discografia
- Àlbums d'estudi i en directe
Àlbums pòstums
33 rpm, 10" (1960–1964)
Directe
Inèdit en directe
- 2011: Johnny Hallyday 1960: À la Roche-Migennes (RDM Édition)
- 2011: Live à l'Olympia: 1965 / 1966 (Universal)
- 2012: Johnny Hallyday à l'Olympia (Vogue Olympia 1961)
- 2012: Live Grenoble 1968 (Universal)
- 2012: Live Olympia 1973 (Universal)
- 2012: Festival Mondial de Rock'n'Roll 1961
Àlbums en altres idiomes
- 1976: In Italiano
- 1982: Black es noir
Recopilacions
Remove ads
Filmografia
- 1962: Les Parisiennes de Michel Boisrond: Jean Allard[75]
- 1963: D'où viens-tu Johnny ? de Noël Howard: Johnny[75]
- 1967: À tout casser de John Berry: Frankie[75]
- 1969: Gli specialisti de Sergio Corbucci: Hud[75]
- 1970: Point de chute de Robert Hossein: Vlad
- 1972: L'aventura és l'aventura (L'aventure c'est l'aventure), de Claude Lelouch: ell mateix[75]
- 1980: Le jour se lève et les conneries commencent de Claude Mulot
- 1984: Détective de Jean-Luc Godard: Jim Fox Warner[76]
- 1985: Consell de família (Conseil de famille) de Costa-Gavras: el pare[75]
- 1987: Terminus de Pierre-William Glenn: Manchot[75]
- 1990: The Iron Triangle d'Eric Weston: Jacques (no estrenada als cinemes; edició a través de Canal +)[77]
- 1991: La Gamine d'Hervé Palud: Frank Matrix[75]
- 1999: Pourquoi pas moi ? de Stéphane Giusti: José
- 2000: Love Me de Laetitia Masson: Lennox[75]
- 2002: L'Homme du train de Patrice Leconte: Milan[75]
- 2003: Crime Spree de Brad Mirman: Marcel Burot[78]
- 2004: Els rius de color porpra 2: Els àngels de l'apocalipsi (Les Rivières pourpres 2 : Les Anges de l'apocalypse) d'Olivier Dahan: l'ermite borgne[79]
- 2005: Quartier VIP de Laurent Firode: Alex[75]
- 2006: Jean-Philippe de Laurent Tuel: Jean-Philippe Smet[75]
- 2009: The Pink Panther 2 de Harald Zwart: Laurence Millikin[75]
- 2009: Fuk sau de Johnnie To: Francis Costello
- 2014: Salaud, on t'aime de Claude Lelouch: Jacques Kaminsky[80]
- 2017: Rock'n Roll de Guillaume Canet: ell mateix[81]
- 2017: Chacun sa vie de Claude Lelouch: Johnny[82]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads