Les il·lusions perdudes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les il·lusions perdudes (títol original en francès: Illusions perdues) és una novel·la d'Honoré de Balzac que pertany a la seva sèrie titulada La Comédie humaine. Va ser publicada originàriament en tres parts entre 1836 i 1843, els títols van ser: Les deux poètes («Els dos poetes»), Un grand homme de province à Paris («Un gran home de províncies a París») i Ève et David («Eva i David»). Forma part del gran conjunt dels seus estudis de costums, i més concretament de les seves «Escenes de la vida provinciana» (Scènes de la vie de province).
(fr) Illusions perdues | |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Honoré de Balzac |
Llengua | francès |
Il·lustrador | Adrien Moreau |
Publicació | França, 1837 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la |
Personatges | |
Lloc de la narració | París |
Sèrie | |
Part de | Scenes from Provincial Life (en) |
La Comèdia humana | |
Per a molts, incloent Marcel Proust, aquest llibre és també el millor de Balzac.[1] L'autor va escriure la primera part entre juliol i novembre de 1836, i va ser realitzat a marxes forçades davant d'una notificació formal a l'editor.[2]