Les noces de Fígaro
òpera de Mozart / From Wikipedia, the free encyclopedia
Le nozze di Figaro, en català Les noces de Fígaro, K. 492, és una òpera bufa (commedia per musica) en quatre actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret en italià de Lorenzo da Ponte, basat en l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le mariage de Figaro ou la folle journée (1784). Fou composta entre 1785 i 1786 i estrenada al Burgtheater de Viena l'1 de maig de 1786 sota la direcció del mateix compositor.[2]
Llibret de l'estrena de l'òpera a Praga, 1786 | |
Títol original | Le nozze di Figaro |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llibretista | Lorenzo da Ponte |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Le mariage de Figaro ou la folle journée de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais ) |
Creació | 1785-1786 |
Data de publicació | 1785 |
Gènere | Òpera bufa (Commedia per musica) |
Parts | Quatre |
Catalogació | Köchel catalogue (1st edition) (en) 492 |
Sèrie | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
Format per | Overture (The Marriage of Figaro) (en) , Non più andrai (en) i Se vuol ballare (en) |
Personatges |
|
Instrumentació | |
Estrena | |
Estrena | 1 de maig de 1786 |
Escenari | Burgtheater de Viena, |
Director musical | Wolfgang Amadeus Mozart |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 2 de febrer de 1916[1] |
És la primera i exitosa col·laboració entre Da Ponte i Mozart, que ens submergeix en un laberint de passions que reflecteixen els conflictes d'un segle xviii molt agitat. L'adaptació de la revolucionària obra de Beaumarchais va produir una obra mestra tant dramàtica com musical, amb un llenguatge innovador que combina brillants àries i ensembles amb un subtil retrat psicològic de cada personatge. A Les noces de Figaro s'uneixen la frescor de l'obra de Beaumarchais, l'instint teatral de Mozart i la perspicàcia del llibretista Da Ponte. Encara avui es destaca la perfecta construcció, l'equilibri de les parts i la vitalitat dels personatges.[3]
Mozart analitza amb humor, però també malenconia, les relacions amoroses a la cruïlla entre amos i criats, així com els abusos i manipulacions del poder. És una de les òperes més importants de la història de la música. És considerada una de les millors creacions de Mozart, i des de la seva estrena va rebre molt bones crítiques alhora que va aconseguir grans èxits en les representacions.[4] Amb aquesta obra comença la col·laboració entre Mozart i Da Ponte, una de les més fructíferes de la història de l'òpera,[3] de la qual en van resultar tres obres mestres del gènere: Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte, el que s'anomena la trilogia Da Ponte.[5]
Les noces de Fígaro s'ambienta a Sevilla, durant la segona meitat del segle xviii, i ens situa en un «dia boig» al palau del comte d'Almaviva. Rosina ja s'ha convertit en la seva dona, la comtessa, però el comte cerca els favors de la jove Susanna, que és la promesa de Figaro, criat del comte. La trama es complica quan el comte d'Almaviva descobreix que el seu patge Cherubino mostra molt d'interès en la comtessa, i per això se'n vol desfer enviant-lo a la guerra. Figaro, Susanna i la comtessa es posen d'acord per entorpir els plans del comte i posar de manifest la seva infidelitat. Però, mentrestant, Figaro s'embolica en una discussió amb Bartolo i Marcellina, que s'acaba amb el descobriment que Figaro és el fill de tots dos. Al final de la jornada tots els protagonistes es troben al palau, on se succeeixen els equívocs fins que finalment el comte i la comtessa es reconcilien i Figaro i Susanna es poden casar.