Libel de sang
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els libels de sang són acusacions falses i difamatòries cap a una persona o grup de cometre sacrificis humans, sovint acompanyada per l'afirmació que la sang de les víctimes s'utilitza en diversos rituals o actes de canibalisme.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els libels de sang o difamació d'assassinat ritual (també acusació de sang)[1][2] són al·legats antisemites[3][4][5] que acusa falsament els jueus d'assassinar nens cristians per utilitzar la seva sang en la realització de rituals religiosos.[1][2][6]Històricament, fent ressò de mites molt antics de pràctiques cultuals secretes en moltes societats prehistòriques, l'afirmació tal com es fa contra els jueus, poques vegades es va testimoniar a l'antiguitat. No obstant això, es va lligar amb freqüència a les primeres comunitats de cristians de l'Imperi Romà, ressorgint com una acusació cristiana europea contra els jueus en el període medieval.[7][8] Aquesta difamació —juntament amb les de l'enverinament dels pous i la profanació dels hostes— es va convertir en un tema important de la persecució dels jueus a Europa des d'aquell període fins als nostres dies.[4]
Els casos més ben documentats són les acusacions d'assassinats de nens per jueus, una tradició que prové generalment de l'Europa cristiana medieval, a partir del segle xii. L'esquema narratiu és que un nen cristià era segrestat, torturat fent-li passar els mateixos martiris que Crist (se'ls fuetejava, coronova d'espines o se'ls crucificava) i mort. L'antisemitisme imperant feia que s'acusessin els jueus d'aquesta mort, fins i tot en casos on no hi havia hagut cap víctima. En alguns casos, el nen mort va començar a ésser venerat com a màrtir i a rebre culte oficial. A partir de 1965, en demostrar-se la falsedat de la història o la inexistència de les persones, el culte tradicional ha estat suprimit.
En són exemples els casos, demostrats falsos, dels nens que foren venerats com a sants:
- Guillem de Norwich (Anglaterra, 1144)
- Harold de Gloucester (Anglaterra, 1168)
- Robert de Bury (Suffolk, Anglaterra, 1181)
- Domènec del Val (Aragó, 1250, però amb culte originat al segle xvi)
- Huguet de Lincoln (Anglaterra, 1255)
- Werner d'Oberwesel (Renània, Alemanya, 1286)
- Rodolf de Berna (Suïssa, 1294)
- el Nen de Sepúlveda (Castella, 1468), mai no va tenir culte
- el Sant Nen de La Guardia (Castella, 1480)
- Andreas Oxner (Àustria, 1462)
- Simó de Trent (Itàlia i Alemanya, 1475)
- Gavriil Zabludowski (o Belostokski) (Belarús, 1690).
Un cas diferent pot ser l'anomenat Assumpte Hilsner (1899).