Llança
arma consistent en una asta i un relló / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).[1] Va ser una de les primeres armes de l'home prehistòric, amb evidències del seu ús fa 400.000 anys[2] i un estudi de 2012 sobre les Llances de Schöningen suggereix que l'Homo heidelbergensis podria haver desenvolupat la tecnologia fa 500.000 anys.[3] La fusta no es conserva bé i Craig Stanford, primatòleg i professor d'anthropologia a la University of Southern California, ha suggerit que el descobriment de l'ús de la llança per ximpanzés indica que probablement els primers humans també n'usarien, potser fa cinc milions d'anys,[4] i ha acompanyat els guerrers al llarg de tota la història de la humanitat.
No s'ha de confondre amb Llançà. |
Aquest article tracta sobre Llança com a arma. Vegeu-ne altres significats a «Llança (extinció d'incendis)». |
Els grans guerrers i militars deien que era "l'arma reina de les batalles", per sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricació, la facilitat d'ús a peu o a cavall, la seva llargada (fins i tot es podia llançar) i la potència de punxada i cop, gràcies al llarg braç. S'usava també en els torneigs o les justes medievals.