Llançador
From Wikipedia, the free encyclopedia
En el món del beisbol, un llançador (en anglès pitcher) és el jugador que llança la pilota des del monticle cap al receptor,[1] amb l'objectiu de treure el batedor i impedir anotar i ajudar a anotar carreres.[2] A aquesta posició se li assigna el número 1.
Normalment, el llançador ha d'aconseguir que la pilota arribi fins al receptor sense permetre que el batedor colpegi la pilota amb el bat. No obstant això, el llançament ha d'arribar a la zona de strike o en cas contrari es considera com una bola dolenta. Cada batedor pot deixar passar o fallar fins a dues boles bones per a batre; en cas contrari (en rebre un tercer strike) perd el seu torn i es diu que és posat Out pel llançador. Per la seva banda, el llançador té fins a tres oportunitats de llançar una bola dolenta, atès que a la quarta li regala la primera base al batedor de qui es diu que s'embasa (en anglès, fa un walk).
El llançador té llibertat de llançar mitjançant múltiples estils de llançament, que inclouen boles ràpides, corbes, etc. Per això el receptor li proposa opcions al llançador per mitjà de senyals i el llançador accepta o rebutja les opcions proposades.
Durant el llançament, el pitcher ha de mantenir un peu a la goma del monticle. Llança la pilota cap al receptor qui l'espera darrere del home. Al mateix temps el batedor, col·locat a la caixa de batuda, espera el llançament i decideix si intenta batre la pilota o si la deixa passar. Si aconsegueix pegar la pilota en direcció al camp de joc i aconsegueix córrer fins a arribar a la primera base abans que l'equip contrari aconsegueixi portar la pilota fins a aquesta base, es diu que el batedor aconsegueix un hit; cas contrari si la batuda resulta ser un elevat i és atrapada "a l'aire". També pot no colpejar la pilota sense impedir que el receptor l'atrapi, o pot deixar passar una bola bona, i per tant, compta com un strike, o pot colpejar la pilota cap a fora dels límits laterals del camp de joc, el que s'anomena un foul.