Llei de Defensa de la República
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República. En ser una llei que contradeia els drets fonamentals reconeguts i garantits en la Constitució Espanyola de 1931 la hi va incloure expressament en la disposició transitòria segona perquè pogués seguir vigent mentre continuessin reunides les Corts Constituents, si abans no la deroguen aquestes expressament. Fins a la seva derogació el 29 d'agost de 1933, després d'aprovar-se la Llei d'Ordre Públic de 28 juliol de 1933, aquesta llei d'excepció va ser la norma fonamental en la configuració del règim jurídic de les llibertats públiques durant gairebé dos anys de règim republicà.[1]
Tipus | legislació | ||
---|---|---|---|
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||