Llengües germàniques orientals
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües germàniques orientals són un grup extingit de la branca germànica de les llengües indoeuropees. Reben aquest nom per la situació geogràfica dels seus parlants: a l'est dels de les occidentals i al sud de les escandinaves.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Nord-est d'Europa (extintes) |
Nadius | 0 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques | |
Subdivisions | |
Distribució geogràfica | |
Expansió de les llengües germàniques orientals | |
Codis | |
Codi Glottolog | east2805 |
Es creu que en formaven part el vàndal i el burgundi i el gòtic, però només es conserven textos d'aquest darrer. A més, la inclusió del burgundi ha estat posada en dubte.[1]
Relats de diversos historiadors antics (Jordanes, Procopi, Pau el Diaca), la toponímia i restes arqueològiques assenyalen cap a una migració de tribus germàniques des d'Escandinàvia fins a l'àrea compresa entre els rius Vístula i Oder entre el 600 aC i el 300 aC. Així, hom emparenta el burgundi amb l'antic dialecte nòrdic de l'illa de Bornholm i el gòtic amb el de l'illa de Gotland (antic gútnic).
El seu darrer representant fou el gòtic de Crimea, parlat fins al segle xviii.[2]:189