Llengua amenaçada
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una llengua amenaçada és una llengua que està en risc de caure en desús, ja que els seus parlants s'extingeixen o decideixen parlar una altra llengua. La pèrdua lingüística es produeix quan la llengua no té més parlants nadius, i es converteix en una "llengua morta". Si finalment ja no es parla l'idioma es converteix en una "llengua extingida". Si bé els idiomes sempre s'han extingit al llarg de la història humana, en l'actualitat desapareixen a un ritme accelerat a causa dels processos de globalització i neocolonialisme, on les llengües de poder econòmic dominen les altres idiomes.[1]
Els idiomes més comunament parlats dominen les llengües menys parlades, i per tant les llengües menys parlades finalment desapareixen. No es coneix el nombre total d'idiomes al món. Les estimacions varien en funció de molts factors. El consens general és que hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües parlades actualment,[2] i que entre el 50-90% de les quals s'hauran extingit l'any 2100.[1] Les 20 llengües parlades per més de 50 milions de parlants cadascuna, són parlades per un 50% de la població mundial, mentre que molts dels altres idiomes són parlats per comunitats petites, la majoria d'elles amb menys de 10.000 parlants.[1]
La UNESCO funciona amb cinc nivells de les llengües en perill: "segur", "vulnerable" (no es parla pels infants fora de la llar), "definitivament en perill d'extinció " (els nens no la parlen), "seriosament en perill" (només parlada per les generacions més velles), "en perill crític" (parlada per pocs membres de les generacions més velles, sovint semi-parlants). Emprant un esquema alternatiu de classificació, el lingüista Michael E. Krauss defineix els idiomes com a "segurs" si es considera que els nens probablement la parlaran en 100 anys, "en perill" si els nens probablement no la parlaran en 100 anys (aproximadament el 60-80% de les llengües es troben dins d'aquesta categoria), i "moribunda" Si els nens no la parlen ara.[3]
Hi ha un consens general que la pèrdua dels idiomes perjudica la diversitat cultural del món, encara que alguns lingüistes sostenen que és un procés natural i que no requereix remei. Molts projectes en curs estan destinats a prevenir o retardar aquesta pèrdua revitalitzant les llengües en perill i promoure l'educació i l'alfabetització en les llengües minoritàries. A l'altra banda del món molts països han promulgat legislacions específiques per protegir i estabilitzar l'idioma dels comunitats lingüístiques indígenes. Una minoria dels lingüistes han argumentat que la pèrdua d'una llengua és un procés natural que no ha de ser contrarestat, i que n'hi ha prou amb la gravació de les llengües en perill per a la posteritat. Només un petit nombre de parlants de les llengües en perill consideren bo que es pugui perdre la llengua indígena, encara que molts consideren que el canvi a una llengua majoritària pot reduir l'estigma social i augmentar les oportunitats econòmiques. No obstant això, la gran majoria dels parlants de les llengües en perill consideren que la pèrdua de la seva llengua és una ruptura fonamental amb la seva identitat i tradició cultural, i molts d'ells treballen activament per contrarestar la pèrdua imminent de la llengua, sovint en estreta col·laboració amb lingüistes en projectes de revitalització.[4] Reconeixent que la major part de les llengües en perill al món tenen poques probabilitats de ser revitalitzades, molts lingüistes treballen documentant els milers de llengües del món de les que se se'n sap poc o res. El seu treball pot ser útil tant per a la ciència de la lingüística com en el futur per als descendents de les comunitats lingüístiques, si desitgen aprendre sobre la seva llengua ancestral després d'haver-se extingit.