Llengua sacra

Llengua sacra és una llengua que se utilitza en els ritus o litúrgies de moltes comunitats religioses, gairebé sempre per prestigi o per conservació de les tradicions originàries. La majoria d'elles s'aprenen després de la infància, de manera que no és la llengua materna de ningú, i es poden considerar llengües mortes.^[1]

Manuscrit en sànscrit sobre fulla de palmera, probablement del Nepal, segle XI. 5x31 cm, 2 columnes

Aquestes són les llengües litúrgiques d'algunes religions:^[2]

• Cristianisme:
  • El llatí eclesiàstic constitueix la llengua litúrgica de l'Església Catòlica, per estar ubicada la seva seu a Roma, capçalera de la regió del Laci, d'on procedeix el llatí, una llengua indoeuropea. Tot i això, a partir del Concili Vaticà II, les llengües vernacles es consideren oficials de cada país per a la celebració litúrgica.^[3]
  • L'Església Ortodoxa Copta, en canvi, té com a llengua litúrgica l'idioma copte, un descendent directe de l'idioma egipci dels faraons, a causa del gran prestigi que va arribar a la civilització del Nil.^[4]
  • Les esglésies ortodoxes orientals usen, en molts dels seus territoris, l'eslau eclesiàstic, i també les esglésies catòliques orientals.^[5]
  • Les esglésies de ritu oriental tenen com a llengua litúrgica l'arameu o siríac, ja que era la llengua comuna d'aquesta zona del món en els orígens del Cristianisme.^[6]
  • A l'església ortodoxa etíop el gueez és usat com a llengua litúrgica.^[7]
• Altres:
  • La llengua litúrgica de l'islam és l'àrab, ja que va ser aquesta la llengua en què Mahoma va rebre la revelació de l'Alcorà.^[8]
  • A l'Índia s'utilitza encara avui com a llengua litúrgica el sànscrit, una llengua que ha donat origen a gairebé tots els idiomes del nord i centre de l'Índia.^[9]
  • L'hebreu clàssic (Leshon Ha-Kodesh (לשון הקודש), 'la llengua sagrada') és una llengua diferent de l'hebreu modern, i s'utilitza a la litúrgia jueva.^[10]
  • A Mesopotàmia es va utilitzar l'idioma sumeri per a la religió asirio-babilónica fins a principis de la nostra era, en ser reemplaçada pel cristianisme.^[11]
  • L'idioma judeocastellà per a un sefardita és idioma litúrgic.^[12]
  • L'avèstic ho és per al zoroastrisme.^[13]
  • El pali per als budistes, especialment a l'escola theravada.^[14]
  • Moltes paraules i frases de l'idioma ioruba s'utilitzen a la santeria i al candomblé.^[15]
  • Llengua tibetana, usada en cerimònies de budisme tibetà.^[14]

Referències

1. Scott, Michael. «Religious language». Stanford Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 31 juliol 2024].
2. Alston, William P. «Religious Language». A: The Oxford Handbook of Philosophy of Religion. William J. Wainwright (ed.). Oxford: Oxford University Press, 2005. pàgs. 220-244. ISBN 9780195138092
3. Dégert, A. «Ecclesiastical latin». The Catholic Encyclopedia. [Consulta: 31 juliol 2024].
4. Meinardus, Otto F. A. Two thousand years of Coptic Christianity. El Caire: American University in Cairo Press, 2015, p. 28-29. ISBN 9789774167454.
5. Dvornik, Frantisek. The Slavs: Their Early History and Civilization. Boston: American Academy of arts and sciences, 1956, p. 179-180.
6. «Arameu». GEC. [Consulta: 31 juliol 2024].
7. Lambdin, Thomas. Introduction to Classical Ethiopic (Geʻez). Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns, 2006, p. 223. ISBN 9781575069258.
8. «Alcorà». GEC. [Consulta: 31 juliol 2024].
9. Frost, Christine M. The Human Icon: A Comparative Study of Hindu and Orthodox Christian Beliefs. [s.l.]: James Clarke & Co Ltd, 2017, p. 317. ISBN 9780227176351.
10. «Hebreu». GEC. [Consulta: 31 juliol 2024].
11. Cotterell, A. The Penguin encyclopedia of ancient civilizations. Londres: Penguin, 1988, p. 92. ISBN 9780140114348.
12. Ehrlich, M. A. Encyclopedia of the Jewish Diaspora: Origins, Experiences, and Culture: vol. 1. Santa Barbara, Calif.: ABC-Clio, 2009, p. 169. ISBN 9781851098736.
13. Vaan, Michiel (et al.). Introduction to Avestan. Leiden: Brill, 2014, p. 23. ISBN 9789004258099.
14. Buswell, Robert E. Encyclopedia of Buddhism. Vol. 1. Nova York: Macmillan, 2004, p. 137. ISBN 9780028657196.
15. Biobaku, Saburi O. Sources of Yoruba History. Ibadan: Oxford Unuversity Press, 1987, p. 177. ISBN 9780198216698.