Llenguatge de programació dinàmic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Llenguatge de programació dinàmic, en ciències de la computació, és un tipus de llenguatge de programació d'alt nivell que, en temps d'execució, té comportaments que els llenguatges de programació estàtics presenten en temps de compilació. Aquests compontaments inclouen extensions del programa tot afegint nou codi mitjançant l'ampliació del objectes o tipus del programa.[1][2][3]