Llengües històriques
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües històriques són llengües que eren parlades en un període històric, però que són diferents de la seva forma moderna; és a dir, que són formes de llengües històricament testificades del passat que han evolucionat cap a formes més modernes. Per tant, les llengües històriques contrasten amb les llengües mortes (llengües que s'han extingit o mort). També les llengües històriques contrasten amb les llengües reconstruïdes (és a dir, les protollengües) de lingüística teòrica. Un dels enfocaments per definir i utilitzar el concepte de llengües històriques és implementat en les normes ISO 639.[1]