Llengües paleoeuropees
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.[1]
El terme europeu antic és també utilitzat sovint per a referir-se a les llengües dels pobles agricultors del primer neolític a l'Europa central i a la península Balcànica, que arribaren a partir d'una immigració des de l'est a l'entorn de l'any 6000 aC.
Un terme similar, preindoeuropeu, s'utilitza per a referir-se a les diferents llengües desplaçades pels protoindoeuropeus en emigrar des de l'Urheimat, o territori originari d'aquests pobles. És, per tant, un concepte que inclou les llengües paleoeuropees, a més d'altres moltes llengües parlades a l'Orient Mitjà i Àsia Meridional abans que hi arribassin els parlants protoindoeuropeus.