Lligament genètic
From Wikipedia, the free encyclopedia
En genètica es denomina lligament l'associació física entre dos loci (això és, la seva proximitat en una mateixa cadena d'ADN, cosa que repercuteix en una baixa freqüència de recombinació entre ells durant la meiosi, i, per tant, a una major probabilitat d'herència conjunta. Això és degut al fet que els quiasmes, estructures d'entrecreuament generades durant la recombinació, es produeixen a l'atzar al llarg d'un cromosoma; d'aquesta manera, a menor distància entre dos loci, menor probabilitat que es doni un quiasma i, per tant, es generin variants recombinants.[1]
La disposició de dos loci amb màxima freqüència de recombinació (això és, de 0,5 o, cosa que és el mateix, del 50%) és sobre cromosomes separats, car, així, si només es transmet les cèl·lules germinals una còpia del genoma i existeixen dos cromosomes homòlegs (el patern i el matern) a la cèl·lula diploide de la línia germinal, la seva segregació a l'atzar donarà lloc a la transmissió d'un dels dos, i 1/2 correspon a la mencionada freqüència de recombinació de 0,5. Quan els dos locus es troben en cromosomes diferents es diu que no estan lligats: és una situació de no lligament.[1]