Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel, el 1895, i que són donats a tots aquells individus que realitzen contribucions notables en la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.[1]
Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són triats per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.[2] El primer Premi Nobel de Física va ser atorgat el 1901 a Wilhelm Conrad Röntgen, d'Alemanya. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[3] El 1901, Röntgen va rebre 150.782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de 2007; en comparació, el 2008 el premi va ser atorgat a Makoto Kobayashi, Toshihide Maskawa i Yoichiro Nambu, que van compartir la quantitat de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars).[4] Addicionalment, el guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, en commemoració de l'aniversari luctuós de Nobel.[5]
John Bardeen és l'únic guardonat que ha guanyat el Premi Nobel de Física en dues ocasions, el 1956 i el 1972. Marie Curie va guanyar dos Premis Nobel en dues disciplines, física el 1903 i química el 1911. William Lawrence Bragg és el guardonat més jove fins avui, ja que li va ser concedit el Premi en 1915, quan només comptava amb 25 anys.[6] Només dues dones han aconseguit el Premi: Marie Curie (1903) i Maria Goeppert-Mayer (1963), el que fa que el Nobel de Física sigui el Premi Nobel que menys dones hagin guanyat.[7] Fins al 2011, el Premi ha estat concedit a 191 individus. Durant sis anys (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no va ser atorgat, en algunes ocasions, per declarar-se desert i, en altres, per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[8]