El suec ( svenska (pàg.)) és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland. És en gran part mútuament intel·ligible amb el noruec, i també però no tant amb el danès. Com les altres llengües escandinaves, el suec descendeix del nòrdic antic, el llenguatge comú dels germànics que vivien a Escandinàvia durant l'era vikinga.

Quick facts: svenska, Tipus, Ús, Parlants, Parlants nadius...
Suec
svenska
Tipusllengua i llengua viva
Ús
Parlants10 milions
Parlants nadius9.244.250  (2012 )
Rànquing89 Finlàndia
Suècia (de facto)
Unió Europea
Consell Nòrdic
Parlat aEuropa del Nord
Autòcton deEuropa
EstatSuècia i Finlàndia
Classificació lingüística
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües escandinaves
llengües escandinaves orientals
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i alfabet suec
Institució de normalitzacióSpråkrådet (a Suècia)
Svenska Språkbyran (a Finlàndia)
Estudiat perestudis escandinaus
Històriahistòria del suec
Codis
ISO 639-1sv
ISO 639-2swe
ISO 639-3swe
SILswe
Glottologswed1254
Ethnologueswe
ASCL1504
IETFsv
Close

El suec estàndard és la llengua nacional que evolucionà dels dialectes del suec central al segle xix i que ja estava ben establerta al començament del segle xx. Malgrat que encara hi ha varietats regionals diferents que venen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita és uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes són molt diferents del suec estàndard en gramàtica i vocabulari i no són sempre mútuament intel·ligibles amb el suec estàndard. Aquests dialectes es limiten a àrees rurals i són parlats principalment per un nombre reduït de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amenaçats d'extinció imminent, aquests dialectes han anat declinant durant el darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu ús és encoratjat per les autoritats locals.

L'ordre estàndard de les frases és Subjecte Verb Objecte, encara que això pot canviar sovint per a emfatitzar certes paraules o frases. La morfologia del suec és similar a la de l'anglès, és a dir, té relativament poques flexions; dos gèneres, cap cas (si bé segons algunes anàlisis més antigues hi ha dos casos, el nominatiu i el genitiu), i una distinció entre singular i plural. Els adjectius es comparen com en anglès, i també es flexionen segons el gènere, el nombre i l'efecte de definitud. L'efecte de definitud dels substantius es marca principalment per mitjà de sufixos (terminacions), complementats amb articles definits i indefinits. La prosòdia presenta tant accent com tons. La llengua té una varietat vocàlica relativament gran. El suec també és notable per la consonant fricativa postalveolovelar sorda, un fonema consonàntic altament variable.

Oops something went wrong: