article de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquesta és una llista de prefixos més usuals en català. Els superíndexs en els prefixos indiquen diferents accepcions del mateix.
Prefix | Ètim | Significat | Exemple | Observacions | |
---|---|---|---|---|---|
a-¹ | prep. a | abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar | forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis | ||
a-² | llatí ad- | acord, adduir, aportar | altres formes: ad- | ||
a-3 | grec an- | oposició, privat de | aconfessional, anaeròbic, apolític | variant contextual: amb mots començats per vocal s'utilitza an- | |
ab-¹ | llatí ab- | allunyament, separació | abdicar, abducció, abscís, absència | altres formes: abs- | |
ab-² | prefix d'unitats electromagnètiques | abampere, abcoulomb, abvolt | |||
amfi- | grec amfi- | ambdós | amfibi, amfibologia | ||
ana- | grec ana- | a través de, sobre, de nou, enrere, contra | anatomia, anagrama, analogia | ||
ante- | llatí ante- | anterior | antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesala | sin.: avant-; ant.: post- | |
anti- | grec anti- | oposat | antibiòtic, antiaeri, antidemocràtic | sin.: contra- | |
apo- | grec apó | apartat de, destacat, independent, mancat de | apostasia, apòcope, apoenzim | ||
avant- | llatí abante- | a l'interior de | avantbraç, avantposar | sin.: ante-; ant.: post- | |
arxi- | grec archi- | que mana, que precedeix | arxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitecte | variants: arque-, arqui- | |
ben- | llatí bene- | bé | bendir, benviure; benefactor, beneplàcit | variant: bene-, ant.: mal- | |
auto- | grec autós- | un mateix | autodidactic, automòbil | ||
bes-¹ | llatí bis | dues vegades | besavi | sin.:* bi- | |
bes-² | llatí bis, "dues vegades" | valor pejoratiu | bescanviar, bescomptar | ||
bi- | llatí bi- | dos, dues voltes | bicicleta, biennal, biplaça | altres formes: bes-¹, bin- en binaural, binocular, i bis- en bisanual, di- | |
circum- | llatí circum | al voltant | circumferència, circumvolució; circumloqui, circumstància | ||
co- | prep. cum | amb, en companyia de | col·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportar | s'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant r; com- davant m i p, con- davant les altres consonants. | |
cat(a)- | grec cata- | sota | cataclisme, càtode | ||
contra- | llatí contra- | nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació; | contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura; contraalmirall, contramestre; | ant.: pro-; sots-, vice | |
de- | prep. de | separació, abaixament | deflagració, degradació, deportar | ||
des- | prep. en | separació; acció contrària; negació | desfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre; difusió, disposar | variants.: di-, dis-; antònim de des-: re- | |
di(a)- | grec dia- | a través | diàfan, diagrama | ||
en- | prep. en | posar, convertir | empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar | actua com a-¹; davant b, m i p la n s'escriu m | |
en- | llatí inde- | punt de partida en l'espai o el temps | endur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment) | altres formes: em davant p | |
endo- | grec endo- | dintre, a l'interior | endogàmia | ||
eso- | grec eso- | dins de | esotèric, estropia | ||
ex- | llatí ex- | cap a fora, des de | elaborar, emanar, erradicar, exonerar, expropiar, estirar, eixorellar | altres formes: e-; es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in- | |
ex(o)- | grec exo- | fora, a l'exterior | exotèrmic, exocèntric, exoenzim | ant.: endo- | |
extra- | llatí extra- | fora de; sense, llevat de; molt | extramurs, extraordinari, extrapolació | ||
eu- | grec eu- | bo | eufemisme, eufòria | ||
hemi- | grec hemi- | mig, meitat | hemiplegia, hemisferi | ||
hiper- | grec hipér- | excés, preeminència | hipercrític, hipertensió | sin.: ultra-; ant.: hipo- | |
hipo- | grec hipo- | inferioritat, subordinació, proximitat | hipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesi | sin.: ante-; ant.: hiper- | |
fora- | llatí foras- | a la part exterior | foragitar, forassenyat, foravial | ||
in-¹ | llatí in- | privació, absència | inhumà, il·legal, innecessari | altres formes per assimilació: il·, im-, ir- | |
in-² | llatí in- | dins, que comença | imposar, inherent, injecció | altres formes per assimilació: il·, im-, ir- | |
infra- | llatí infra- | sota, situat fora de | infrasònic, infrahumà | antònim: supra- | |
inter- | llatí inter- | entre, reciprocitat | intercel·lular, intercanviar, entremig | variant: entre- | |
intro- | llatí intra-, intro- | a l'interior de | intromissió, intramuscular | variant: intra- | |
macro- | grec makrós- | gros, gran | macroeconomia, macrojudici | ||
mal- | llatí male- | malament | malagraït, malformat, malpensar | ant: ben- | |
mega- | grec mega- | gran | megacòlon, megaconcert | ||
met(a)- | grec meta- | canvi de, més enllà de | metabolisme, metallenguatge, metapsíquic | ||
micro- | grec mikrós- | petit | microcircuit, microcirurgia, microprocessador | ||
menys- | llatí minus- | disminució | menysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlid | sin.: minus-; ant.: supra-, hiper- | |
mono- | grec monos | un | monosíl·lab, monòcrom | sin.: uni-; i altres numerals | |
multi- | llatí multus- | amb molts de | multiforme, multimèdia, multinacional | sin.: pluri-; ant.: mono- | |
neo- | grec néos- | nou | neoclàssic, neolític, neologisme | ||
no-[1][2] | llatí non- | el contrari de | no-beligerància, no-intervenció | sin.: contra- | |
pan- | grec pan- | tots | pancromàtic, panteisme | ||
par(a)- | grec parà- | prop de, cap a, contra | paradigma, paradoxa, paramilitar | variant contextual: par- davant vocal | |
pen- | llatí pen- | quasi | península, penombra | corr.: quasi- | |
per- | llatí per-, pre, pro- | a través de, durant, superlatiu; | pervenir, perborat; perjudici, perllongar, perjuri | ||
peri- | grec peri- | al voltant | periartritis, periflebitis | ||
pluri- | llatí plus- | amb molts de | pluriocupació, plurilingüe | sin.: multi-; ant.: mono- | |
poli- | grec poli- | amb molts de | políclínica, poligàmia | sin.: pluri-, multi- | |
post- | llatí post- | després, darrere | postdata, postoperatori | ant.: ante-, pre | |
pre | llatí pre | abans | preàmbul, preconcebut, premonició | sin.: ante-; ant.: post- | |
pro- | llatí pro- | abans, davant, a favor de; en representació de | prooxidant, procomunista; procònsol | ant.: anti- | |
pro- | grec pro- | a favor de | proenzim, progàmeta | ||
prop- | llatí prope- | pròxim | propdit, propparent, propvinent | ||
proto- | grec 'proto- | primer, principal | protozou, protohistòria | ||
pseudo- | grec pseudo- | fals | pseudònim, pseudoproblema | ||
quasi- | llatí quasi- | com si fos, en certa manera | quasicontracte, quasidelicte | ||
re- | llatí re- | de nou | reconstruir, redefinir, rehabilitació | ||
retro- | llatí retro-, intro- | darrere, endarrere, enrere | retrovenda, retroprojector, rereguarda, reüll | variants: rere-, re- (grafia abandonada: rera-); ant.: pro- | |
semi- | llatí -semi | mig | semicercle, semidesnatat | ||
sin- | grec sin- | junts | síl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmia | var. contextuals: sil-, sim- | |
sota- | llatí subtus- | davall, a sota de | sotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirector | variant: sots-; sin.: vice- i variants, sub- | |
sub- | llatí sub- | sota | subdesenvolupat, submarí, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreure | variants per assimilació: su- i sus davant p, suc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g; variants per evolució: so-, sos-; sin.: sots- | |
super- | llatí super- | més enllà, en abundància | superheroi, sobreviure, superabundància, supermercat | variant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra- | |
supra- | llatí supra- | sobre | suprarenal, supraconductor | sin.: ocasional: sobre | |
sus- | llatí sursum- | amunt, cap a dalt | dessusdit, susdit, suara, suallà, suaquí | variant: dessus-, su- | |
trans- | llatí trans-, tra- | enllà de, a través de, canvi | transatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir,; travessar, trabucar | variant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra- davant consonant sonora; ant.: cis- | |
ultra- | llatí ultra- | més enllà de, en grau extrem | ultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleuger | sin.: super-, supra- | |
uni- | llatí unus- | format per un | unifamiliar, unidimensional | sin.: mono-; ant.: multi-, pluri- | |
vice- | llatí uice | qui ocupa un càrrec en absència del detentor | vicerector, visrei, virrei, vescomte | variants: vis-, vi-, ves- |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.