hel·lenista i filòleg català From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 juny 1873 Barcelona |
Mort | 17 març 1938 (64 anys) Barcelona |
Director Escola de Bibliotecàries | |
1921 – 1930 ← Eugeni d'Ors i Rovira – Alexandre Galí i Coll → | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | Traductor castellà de tota l'obra d'Homer i traductor al català del Cant I de la Ilíada |
Activitat | |
Ocupació | Hel·lenista i filòleg |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingué la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocupà fins al 1906 en què succeí al seu mestre Josep Balari i Jovany a la càtedra de Barcelona. Allí hi tingué deixebles com Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel. Va ser professor de llengua i literatura llatines a l'Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director.[1]
Fou director de les col·leccions de textos clàssics traduïts al castellà (i en algun cas al català i altres llengües) "Biblioteca de autores griegos y latinos", "Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal" (iniciada el 1909), i, a Madrid, una "Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos", des de 1930.
Va iniciar, el 1918 una "Col·lecció de Literatures Antigues", amb traduccions al català, editada pel Consell de Pedagogia.
Destaca la seva labor de traductor d'obres clàssiques gregues, en especial les homèriques. De la Ilíada en traduí al català el cant primer, i la Col·lecció Bernat Metge n'anunciava als seus inicis la traducció completa. Les seves traduccions al castellà de la Ilíada i de l'Odissea han estat les més difoses en aquest idioma, de forma continuada, durant tot el segle xx.
L'any 1936, al començar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de "desafecte" al règim republicà. Tot i que els seus col·legues iniciaren gestions perquè se li restituís la càtedra, això no es produí.
El 17 de març de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemàtics que aquells dies sofrí la ciutat de Barcelona de mans de l'aviació feixista italiana,[2] que col·laborava amb els revoltats feixistes espanyols, Lluís Segalà hi trobà la mort, en esfondrar-se la casa on vivia.[3] [4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.