Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907^[1] – Barcelona, 17 de juliol del 2000^[2]) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals, que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.^[3]

Ramon Aramon i Serra

Il·lustració de Ramon Aramon i Serra
Biografia
Naixement	8 desembre 1907 Barcelona
Mort	17 juliol 2000 (92 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de Montjuïc (Barcelona, (agrupació 14a, nínxol columbari B 1285)
Residència	Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Central
Es coneix per	President d'honor de l'IEC
Activitat
Ocupació	filòleg, escriptor, professor d'universitat, lingüista, romanista
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1942–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues
Gènere	Sardana
Família
Fills	Núria Aramon i Stein
Premis
(1990)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1981)  Creu de Sant Jordi
Signatura

Biografia

Va néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona, fill de Ramon Aramon i Dolors Serra.^[1] Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.^[4] Fou professor de llengua a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Catalans.^[5] Posteriorment fou alumne de Walther von Wartburg, Heinrich Kuen i de Wilhelm Friedmann, durant el curs 1930 – 1931 a Leipzig.^[6] Entre 1931 i 1933 s'establí a Berlín durant tres trimestres, on assistí a cursos d'Ernst Gamillscheg.^[6] Casat el 1935 amb Hilde Stein, que conegué a Alemanya, tingueren quatre fills: Carme, Núria, Pere i Jordi.^[7]

Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual fou dues vegades vicepresident i nomenat president d'honor, el juny de 1989.^[8][9] Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC^[10] i en fou secretari general entre 1942 i 1989.^[11] Fou, també, l'assessor lingüístic general en l'inici de la Gran Enciclopèdia Catalana.^[12]

Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.^[13]

Premis i reconeixements

Ramon Aramon rebent la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Entre altres premis, obtingué el Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya el març de 1982; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural el maig de 1983; la Creu de Sant Jordi rebuda el gener de 1982, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990.^[9] El 2015 s'inaugurà una plaça a Barcelona amb el seu nom.