intérpret musical From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Fornés (Pedreguer, 1945), és un filòleg, escriptor i crític musical valencià, conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a Lluís el Sifoner, activitat en la qual va triomfar en la Transició.[1]
(2007, Dénia) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 octubre 1945 (78 anys) Pedreguer (la Marina Alta) |
Activitat | |
Ocupació | esperantista, escriptor |
Activitat | 1973 a 1986 i des de 2007 |
Gènere | Cançó i folklore |
Nom de ploma | El Sifoner |
Company professional | Els Pavesos Toni de l'Hostal |
Com a cantant va començar l'any 1973 amb el grup de folk Crit i Cant; en desaparéixer el grup, va continuar en solitari i el 1975 era el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva: a partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren arreu del País Valencià fins a l'any 89. Però va fer un llarg parèntesi en la seua carrera musical arran del rebuig que va rebre per la seua col·laboració amb Amadeu Fabregat en la llista de paraules "prohibides" en RTVV,[2] fet pel qual va ser xiulat de manera considerable al Teatre Principal de València i pràcticament no el van deixar cantar[3] Això el va fer declarar «el Sifoner ha mort». Qüestiona el catalanisme polític al País Valencià com a "impositiu"[4] i "distorsionador".[5] Personatge polifacètic, també s'ha dedicat -entre altres coses- a la confecció de guions per a televisió i cinema, a la docència (tasca que desenvolupa en l'actualitat). El Pensament Panoccitanista és la seua tesi doctoral, 2004.
El 2007 va editar una biografia sobre l'il·lustrat pedreguer Vicent Morell[6] i ha représ l'activitat com a cantant[7] amb sengles concerts i exposicions retrospectives a Pedreguer i a Jesús Pobre (on, a més, va oficiar de pregoner de les festes[8] i va ser vetat per un rector).[9] Seguint amb el seu pensament laïcista, en novembre de 2009 va fer de padrí en un bateig civil.[10] El 9 de febrer 2017 es va estrenar als locals valencians de la SGAE 'Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig', òpera prima del músic i realitzador Ximo Guardiola.[11] En octubre de 2017 Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer amb la Menció Honorífica d'Àmbit Local.[12]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.