Lluís el Tartamut
(846-879) rei dels francs / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue (francès) - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb. Va ser rei d'Aquitània a partir de 867 i succeí el seu pare com a rei de França el 877.[1]
Representació del rei Lluís II | |||||||||||||
Nom original | (fr) Louis II le Bègue | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||
Naixement | 1r novembre 846 | ||||||||||||
Mort | 10 abril 879 (32 anys) Compiègne | ||||||||||||
Sepultura | Compiègne | ||||||||||||
Rei d'Aquitània | |||||||||||||
867 – 877 | |||||||||||||
Regne absorbit a la França Occidental → | |||||||||||||
Rei dels francs occidentals | |||||||||||||
877 – 879 | |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Catòlica | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | monarca | ||||||||||||
Altres | |||||||||||||
Títol | Rei dels francs (877–879) Rei d'Aquitània (867–877) | ||||||||||||
Dinastia | Carolíngia | ||||||||||||
Cònjuge | Ansgarda de Borgonya (862) | ||||||||||||
Fills | Lluís III de França ( Ansgarda de Borgonya) Ermentruda ( Ansgarda de Borgonya) Carles III de França ( Adelaida (reina de França)) Carloman II ( Ansgarda de Borgonya) Gisela ( Ansgarda de Borgonya) | ||||||||||||
Pares | Carles II el Calb i Ermentruda d'Orleans | ||||||||||||
Germans | Lotari el Coix, Carles l'Infant, Carloman, fill de Cales el Calv, Drogo, Pipí, Carles, Rothilde, Judit de França, Ermentruda, Hildegarda, Gisela i Rotruda | ||||||||||||
|
Fill de l'emperador Carles II el Calb i de la seva esposa Ermentruda d'Orleans, nasqué el dia 1 de novembre del 846.
Revoltat contra el seu pare el 862, es va aliar a Pipí II d'Aquitània i als bretons rebels, però va ser sotmès ràpidament, i fou perdonat. Mort el seu germà Carles l'Infant el 29 de desembre del 866, el seu pare el va designar com a nou rei d'Aquitània i el va fer coronar a la meitat de quaresma del 867 en un palau reial a la vora del Loira anomenat Bellus Pauliacus. Els senyors d'Aquitània el van reconèixer i el seu pare li va disposar diversos oficials al seu servei entre els quals Bernat Plantapilosa comte d'Alvèrnia, si bé LLuís va restar al seu costat sense poder anar a Aquitània, ja que no se'n refiava.
A l'assemblea de Servais a la Pasqua del 872, Carles el Calb va regular entre altres coses els afers del regne d'Aquitània i va decidir enviar a Lluís al regne i confiar-li l'administració però per assegurar-se que no faria res en contra seu li va adjudicar un ministre de plena confiança del qui depenia totalment. Aquest càrrec va ser concedit a Bosó de Vienne, el seu cunyat, el qual ja era duc de Lió, i al qui va nomenar camarlenc i mestre d'uixers (magister hostiariorum) del príncep. Com a paga per aquest treball de confiança li va donar el comtat de Bourges o el comtat de Berry, el qual havia estat anteriorment propietat d'un tal Gerard,[2] però al qui el rei Carles havia desposseït. Per a l'administració d'Aquitània Bosó va tenir com adjunts a Bernat de Gòtia i a Bernat Plantapilosa del comtat d'Autun al qui es va donar el comtat d'Alvèrnia (potser per mort del fill Gueri, comte com a net del darrer Bernat I d'Alvèrnia, la filla del qual i mare de Guerí era l'esposa de Bernat Plantapilosa, i Bernat ja en devia ser el regent i administrador). Carles va enviar a Lluís acompanyat de Bosó a Bourges, la capital del regne.
A la mort del seu pare el 877, va ser coronat rei dels francs, per l'arquebisbe Hincmar de Reims el 8 de desembre del 877 a Compiègne, però no emperador. L'any 878, poc després de la seva coronació, es va aliar amb Bosó comte de Vienne i amb Hug, marquès de Nèustria, comte de Tours, d'Angers i d'Auxerre, abat laic de Saint-Germain d'Auxerre, de Saint-Julien d'Auxerre, de Saint-Aignan d'Orléans, de Saint-Riquier, de Saint-Bertin, de Saint-Martin de Tours, de Saint-Vaast d'Arras i de Sainte-Colombe de Sens, i arquebisbe de Colònia el 864. contra el rebel Bernat de Gòtia al qual va aconseguir sotmetre. L'11 de setembre del 878 el rei procedí a expropiar a Bernat dels seus honors.[3] Thierry o Teodoric, el cambrer reial va rebre Autun; Plantapilosa el Berry i Septimània; i Guifré I d'Urgell i Cerdanya va rebre Barcelona i Girona,[4] i el seu germà Miró el Vell de Conflent, el Rosselló.[3] Bernat va resistir a Autun fins al 879.
Lluís II va morir a Compiègne el 10 d'abril del 879 i va ser succeït pels seus dos fills grans.