edifici a Lleida From Wikipedia, the free encyclopedia
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Els Locals parroquials de Santa Maria Magdalena és una obra postmodernista de Lleida (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | 1966-1970 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Postmodernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lleida | |||
| Localització | C. Ramon Llull, 10 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46445 | |||
El projecte tenia l'objectiu d'ampliar la parròquia ubicada en un eixample suburbial i així afegir-hi la nova rectoria i alguns locals pels grups de treball.[1]
L'església vella estava, en aquells moments, inacabada donat que mancaven els revestiments de pedra previstos. D'aquesta manera, es veia l'obra vista i podia apreciar-se l'estructura de planta basilical.[1]
Aquest nou edifici es troba en un solar de la cantonada, així que la façana es disposa al carrer lateral. El resultat, doncs, és el costat dret de la façana de l'església amb el volum de la rectoria i la part posterior, cega, amb la nova edificació.[1]
Els cossos de nova construcció presenten uns revestiments de planxes ondulades de fibrociment i finestres emmarcades per dos muntants d'obra vista. La disposició desigual de les finestres a la façana dona certa modernitat recordant així algunes de les obres d'Enric Miralles.[1]
L'austeritat de materials remet directament a la tendència italiana, tant present en l'arquitectura catalana dels anys 70 a partir de la seva introducció per despatxos d'arquitectes com MBM. La senzilla construcció així com l'escassetat de recursos dona una certa contemporaneïtat a l'obra. La manera en què es combina el que és nou i el que és antic crea un diàleg molt interessant en l'immoble.[1]
.jpg?lang=ca)
