Loess
tipus de sòl d'origen sedimentari eòlic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl llimós. Les partícules que formen el loess són de gra molt fi (diàmetre inferior a 0,05 mm),[1] anguloses i formades de quars, feldespat, hornblenda, mica, carbonat de calci i de vegades també argila. El deu per cent de la superfície terrestre de la Terra està coberta per loess o dipòsits similars.[2]
El loess és un sediment eòlic (transmès pel vent) que acumula un vint per cent o menys d'argila i l'equilibri és principalment de parts iguals de sorra i llim típicament de 20 a 50 micròmetres per partícula[3] sovint cimentada de manera fluida pel carbonat càlcic. Normalment és homogeni i altament porós i està travessat per capil·lars verticals que permeten el sediment fracturar-se i formar esclats verticals.[4]