Maièutica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica. Consisteix a fer aflorar, com si es tractés d'un naixement -d'aquí en ve el nom-, la veritat concebuda com quelcom que s'argumenta que és latent en la ment humana. Per tal d'aconseguir-ho, s'interroga a l'interlocutor pel que fa a una qüestió[1] i, llavors, volent rebatre la seva resposta mitjançant l'establiment de pressuposats conceptes generals, se li demostra el suposat error que hi havia. Amb aquest mètode, s'arriba a un concepte nou que pretén substituir l'anterior, que semblava erroni. La nova resposta de Sòcrates sol defensar l'ascetisme, l'obediència incondicional a les autoritats, l'apelació a la ignorància com a forma de ser ("només sé que no sé res, el que és la única sapiència possible") i la religiositat més submisa. Sòcrates no dubta en utilitzar la pretesa ridiculització per tal de voler desmuntar la creença dels adversaris. Plató ens mostra nombrosos exemples de la maièutica en els seus Diàlegs.