Malaltia per reflux gastroesofàgic
From Wikipedia, the free encyclopedia
La malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) és una afectació crònica de la mucosa esofàgica causada per l'àcid de l'estómac que puja des d'aquest a l'esòfag,[1] donant lloc a símptomes o complicacions.[2][3] Els símptomes inclouen el gust de l'àcid a la part posterior de la boca, cremor d'estómac, mal alè, dolor al pit i desgast de les dents. També pot ocasionar també signes i símptomes en les vies respiratòries, concretament en la laringe, llavors el trastorn s'anomena reflux faringolaringi (RFL). El RFL, a diferència de l'MRGE, és poc probable que produeixi cremor d'estómac, i de vegades es diu reflux silenciós.[2] Les complicacions inclouen esofagitis, estenosi esofàgica i esòfag de Barrett.[2]
Els factors de risc inclouen l'obesitat,[4][5] l'embaràs, el tabaquisme, l'estrès,[6] l'hèrnia hiatal,[7] i la presa de certs medicaments.[2][8] Els medicaments implicats poden incloure antihistamínics, blocadors dels canals de calci, antidepressius i pastilles per dormir.[2] El reflux àcid es deu al tancament deficient de l'esfínter esofàgic inferior, que es troba a la unió entre l'estómac i l'esòfag.[2] El diagnòstic entre aquells que no milloren amb mesures més senzilles pot incloure gastroscòpia, radiografies del trànsit esofagogàstric, monitoratge del pH esofàgic o manometria esofàgica.[2]
Les opcions de tractament inclouen canvis d'estil de vida; medicaments; i, de vegades, cirurgia per a aquells que no milloren amb les dues primeres mesures. Els canvis en l'estil de vida inclouen menjar més lentament,[9] no estirar-se durant tres hores després de menjar,[10] aixecar el cap del llit,[11] perdre pes,[4] evitar aliments que provoquen símptomes i deixar de fumar.[2][12] Els medicaments inclouen antiàcids, antagonistes dels receptors H₂, inhibidors de la bomba de protons i procinètics.[2][13]
Al món occidental, entre el 10 i el 20% de la població es veu afectada per l'MRGE.[13] El reflux gastroesofàgic ocasional sense símptomes ni complicacions molestes és encara més freqüent.[2] Els símptomes clàssics de l'MRGE es van descriure per primera vegada el 1925, quan Friedenwald i Feldman van comentar l'acidesa d'estómac i la seva possible relació amb una hèrnia hiatal.[14] El 1934 el gastroenteròleg Asher Winkelstein va descriure el reflux i va atribuir els símptomes a l'àcid estomacal.[15]